La justícia poètica editada

L’Ateneu Barcelonès va acollir unes setmanes enrere un homenatge pòstum a Josep Pedreira, editor de la fonamental col·lecció de poesia de postguerra “Els Llibres de l’Óssa Menor” i del qual s’ha editat, a parer meu, un dels millors llibres de crítica apareguts l’any 2012: Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els Llibres de l’Óssa Menor (1949-1963), monografia guanyadora del premi Carles Rahola d’assaig 2011, a càrrec de Mireia Sopena. En aquest aspecte, cal dir que ara mateix Mireia Sopena deu ser una de les millors especialistes pel que fa a la història editorial catalana, i el seu currículum tan laboral com formatiu bé que l’avalen. Per una banda, per l’ull analític ja demostrat amb Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) (2007), llibre en què s’estudiava la petja de l’editor Josep Fornas dins l’editorial Pòrtic, avantsala estructuralment semblant si bé més complexa del llibre sobre J. Pedreira. Per altra, conjuntament amb Josep Lluch, per la coordinació del volum Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005) dins una de les col·leccions indefugibles per a l’assaig contemporani actual com és la col·lecció Argumenta, dins l’editorial vilanovina El cep i la nansa. En conjunt, una visió profunda i alhora global del panorama editorial català, passat i present, a partir de la qual poder establir arguments de pes a les envistes dels múltiples reptes que el camp literari de casa nostra ha d’assumir tant sí com no.

Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis és un llibre d’una exhaustivitat impecable, d’un rigor filològic de pedra picada i amb un munt de fonts provinents d’entrevistes, correspondència i textos no editats però ja consultables a la Càtedra Jordi Arbonès, fet que demostra com tota investigació reclama un treball constant i exigent però que finalment aporta un ventall de lectures inèdites i esperonadores. Així, el llibre s’enceta amb un capítol de caire biogràfic en què se’ns narra amb sentiment d’estil, que deia G. Ferrater, la vessant més íntima i familiar de l’editor, marcada per una militància cultural tan constant com les circumstàncies adverses que sempre el sotjaren. Moments de crisi personal patits per Josep Pedreira que el feren sentir-se menystingut “com una taquillera del metro” però que, sortosament, es veurien desmentits al final de sa vida pel reconeixement públic amb la Medalla d’or del Gremi de Llibreters o amb la Creu de Sant Jordi. En la segona part Mireia Sopena ens explica la fundació, manteniment i traspàs d’Els Llibres de l’Óssa Menor, col·lecció fonamental per a la represa no només de la poesia catalana de postguerra, amb autors cabdals com Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni o Miquel Bauçà entre tants altres, sinó també per a la cultura catalana en el seu conjunt. Per tal d’exposar el gruix del llibre, Mireia Sopena l’estructura mitjançant el desglossament de les diverses generacions temporals dels autors, des de la promoció del 1931 fins a la del 1951, a partir de les quals l’autora para esment individual de cadascun dels poetes catalogats amb un luxe de detalls provinents de les fons bibliogràfiques just airejades. Així, descobrim el misticisme respectuós cap a la persona de Carles Riba, els estira-i-arronsa per arribar a publicar l’Antologia d’Agustí Bartra, la trapelleria descordada de Blai Bonet, l’amistat amb Joan Vinyoli o Miquel Martí i Pol, les picabaralles entre els “arielistes” i l’incipient realisme social, alguns penjaments faceciosos de Josep Maria de Sagarra al voltant de la nova poesia o les discrepàncies amb Josep Palau i Fabre, entre tantíssims exemples, fet que provoca que cada epígraf sigui una mena d’entrada enciclopèdica particular per a la consulta més vagarosa o especialitzada. Finalment, a la darrera part del llibre, potser la més feixuga per al lector novell però indefugible per a un estudi seriós i complert com el present, es tracta dels quefers més crematístics i mundanals com la censura, la promoció, la comptabilitat i el traspàs del negoci no exempt de tristesa. Un llibre, en definitiva, que reclama des d’ara un espai propi enmig de qualsevol bibliografia especialitzada al voltant del món editorial català.

A Josep Pedreira, un editor en terra de nàufrags se’ns explica la tasca ingent i tot sovint costeruda que l’editor emprengué tot agombolant els poetes sèniors de la República amb la lleva més jove, l’anomenada “generació sacrificada” per Joan Fuster. Ja fos amb la formació d’un catàleg heterogeni i de primer nivell, ja fos amb la convocatòria de diversos premis literaris com el Premi Óssa Menor, rebatejat Carles Riba arran la mort del mestre, o el Premi J. Salvat-Papasseit per a joves autors,  Josep Pedreira destacà enmig del marasme editorial produït arran de l’ensulsiada franquista, bo i catalitzant les diverses corrents estètiques com reivindicatives de tot el territori de parla catalana dins unes circumstàncies certament adverses. Basti recordar com la censura era més permissiva amb la poesia en considerar-la més innòcua que l’assaig, però que tanmateix posava el peu al coll amb entrebancs com editar els clàssics amb la norma prefabriana o l’obligació de tiratges reduïts, preus elevats i distribució limitada. Tot això sense parlar del seu coneixement del món editorial català de llavors i la seva posterior evolució fins ara, del seu bon gust gràfic i compositiu sens dubte provinent de la seva formació en Belles Arts, a més de la dèria per una bona colla d’Antologies poètiques universitàries o d’una altra col·lecció paradigmàtica com “Els Llibres de les Quatre Estacions”. Heus aquí, doncs, un home que sacrificà una carrera literària pròpia a favor d’un projecte editorial que transcendí de l’àmbit estrictament comercial, espiritualment satisfactori però físicament esgotador, amb un esforç més propi al voluntarisme que no pas a la plena professionalització i sota unes circumstàncies econòmiques escasses per no dir a voltes misèrrimes. I tot i així, amb un resultants que a ulls d’ara només ens en podem fer creus. A més de la coincidència pels diversos aniversaris editorials de Quaderns Crema, de Club Editor o d’Edicions 62, actualment sovinteja arreu un concepte com “sistema literari català” tot i que a vegades la seva diguem-ne “lassitud semàntica” acaba produint un mena de trumfo abstracte vàlid per a tot i tothom. Així i tot, resulta molt interessant replantejar-se des d’aquest llegat i fins avui tots i cadascun dels elements que conforma aquest (poli)sistema, siguin les institucions (context) com les editorials esmentades, els diversos repertoris (codi) de què es tracten o dels mercats (canals) en què opera un producte cultural com el llibre, dins uns esquema cultural ben plantejat. I és des d’aquesta perspectiva de debat com sobretot de reconeixement i lloança que avui, a dos quarts de vuit a la sala Jacint Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, els fills de Josep Pedreira, Joana i Ricard, Mireia Sopena, Josep Lluch com a director d’Edicions Proa i Alfred Sargatal com a representant de l’Ateneu, a més de la recitació per part de poetes com David Castillo, Manuel Forcano, Francesc Garriga, Susanna Rafart i Màrius Sampere, que es cometrà amb Josep Pedreira un acte d’absoluta, categòrica i mai millor dita justícia poètica.

Llegiu el blog de Jordi Florit, aquí.