La involució del català

25.09.2014

El VII informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), coordinat per Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT – IEC i Natxo Sorolla, tècnic de la Xarxa CRUSCAT – IEC, evidencia la forta repressió contra l’estatus normatiu de la llengua que els governs del PP han exercit sobre algunes autonomies. Segons els experts, estem davant d’una “involució jurídica sense precedents”. No obstant això, cal no oblidar que el català és una llengua mitjana amb més de deu milions de parlants encara que, tal com ha afirmat Òscar Escuder, “volen que siguem una llengua minoritària”.

roda de premsa sobre l'informe

Miquel Àngel Pradilla, Joandomènec Ros, Oriol Sagarra i Òscar Escuder en l'acte de presentació a l'IEC

A l’acte de presentació de l’informe les diverses personalitats del món de la lingüística i de l’activisme lingüístic hi eren presents. El primer a parlar ha sigut Joandomènec Ros, president de l’IEC, el qual ha volgut destacar la importància d’aquest informe, bo i advertint que aquest és un any cabdal. Així mateix ha volgut subratllar que el català és una llengua normal, malgrat els impediments externs.

Per a Oriol Sagarra, vocal d’Òmnium Cultural, “aquest informe mostra un terrabastall comunicatiu i educatiu” a causa de les polítiques dutes a terme pel govern del PP en les autonomies del País Valencià, Aragó i Illes Balears, sobretot en l’àmbit educatiu. Així mateix, admet que s’escandalitza en veure “que hi ha estudiants que no poden ser escolaritzats en valencià”. Del mateix parer és Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, que opina que “allà on l’estat espanyol té un marge d’actuació, l’estat de la llengua se’n ressent i en minva la qualitat”. Tot i els intents constants de dividir la llengua per part del Govern espanyol, Escuder creu que, des de fa tres-cents anys, el català ha lluitat per no desaparèixer i ho continuarà fent; ara bé, cal millorar en alguns aspectes, com, per exemple, aconseguir que el català sigui llengua d’ús habitual entre els nouvinguts.

Miquel Àngel Pradilla ha volgut accentuar el caràcter coral de l’informe, ja que hi han participat diversos autors, cadascun dels quals s’ha encarregat d’elaborar un capítol d’un àmbit determinat. Es tracta d’un document que pot tenir una triple lectura: es pot llegir in extenso, en síntesi o, simplement, se’n poden llegir les conclusions per fer-se una idea del contingut.

L’estudi, que s’elabora cada any des de fa deu anys, recull “les dimensions demogràfiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i socials de l’idioma” (Xarxa CRUSCAT, 2014: 8 ) i presenta una anàlisi de tot el territori catalanoparlant, que es pot resumir de la manera següent: el català és una llengua mitjana d’uns deu milions de parlants amb unes dinàmiques generals de creixement però amb una realitat social i territorial molt desequilibrada. Una primera dada remarcable és que l’informe mostra l’inici d’un canvi de cicle demogràfic, atesa la davallada de població (–0,3%) provocada per la crisi i l’augment sostingut dels aturats.

A partir de les dades extretes de les enquestes (EULP i Baròmetre de la Comunicació i la Cultura) i dels censos (s’utilitzen els últims que s’han fet, els de 2011), es pot observar l’evolució de les competències lingüístiques de la població entre els anys 2007 i 2011. Les xifres difereixen segons si són absolutes o percentuals però es mantenen a Catalunya i a les Illes Balears. Els territoris de la Catalunya del Nord i de l’Alguer són els que mostren les dades més preocupants, ja que els resultats dels estudis demostren la situació extrema en què es troba la llengua.

Miquel Àngel Pradilla

Miquel Àngel Pradilla, en un moment de l'acte de presentació

Al País Valencià, en canvi, les dades revelen un estancament de la transmissió intergeneracional en algunes zones del territori: els pobles i les ciutats petites mostren una dinàmica creixent de transmissió la llengua, mentre que la tendència de creixement de les quatre grans àrees metropolitanes (Elx, València, Castelló i Alacant) és negativa: “la proporció de catalanoparlants inicials que no transmetien la llengua als seus fills variava entre el 17% d’Elx i el 38% d’Alacant, i València i Castelló es situaven en una posició intermèdia” (Xarxa CRUSCAT, 2014: 31). Des del 1995, tal com ha afirmat Pradilla durant la presentació de l’informe, i amb la consolidació d’un nou lideratge a la comunitat valenciana, s’ha dut a terme una contraplanificació lingüística domèstica que ha provocat una davallada en l’ús de la llengua. Ara bé “el decrement se situa fora dels parlants que tenen el català com a llengua inicial, una dada que pot ajudar a pal·liar els ànims”, ha assegurat el director de la xarxa CRUSCAT.

La configuració dels nous poders polítics en els territoris catalanoparlants ha alterat les dinàmiques lingüístiques existents i la política ha pres cada vegada un paper més rellevant. Segons Pradilla, “Des del 2012, amb l’acomodació administrativa dels nous poders, s’ha desplegat una croada contra el reconeixement i la normalització lingüística del català, cosa que ha provocat una involució de la llengua que en perjudica profundament la vitalitat”. El 2013, amb la consolidació de les noves orientacions, s’han produït “fenòmens paranormals” a la Franja, amb el canvi de nomenclatura (LAPAO i LAPAPYP), a les Illes Balears, amb l’eliminació del requisit lingüístic a l’administració, a València, amb el tancament d’alguns mitjans de comunicació, i a Catalunya, amb la Sentència del Tribunal Constitucional del 2010 i l’aprovació de la nova llei d’educació (LOMCE) que, en paraules de Pradilla, “és un torpede en plena línia de flotació del model de conjunció lingüística”.

En l’àmbit de la comunicació, continua a Catalunya “l’expansió de la difusió de la premsa generalista en català, en detriment de les capçaleres en castellà” (Xarxa CRUSCAT, 2014: 173), mentre que en els territoris de València i les Illes Balears la tendència del consum de mitjans de comunicació en català va a la baixa.

“L’informe no resol la qüestió, però esbossa rutes encaminades a solucionar-la”, ha conclòs Pradilla. No obstant això, calen molts esforços, ja que amb l’aprovació del nou catàleg normatiu la llengua catalana pot perdre pes. La societat civil i les associacions que treballen cada dia per fer de la llengua una eina de cohesió social del país, encara que no tinguin potestat per canviar lleis, poden ajudar a modificar-les des de baix.

 

Xarxa CRUSCAT (2014). VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. En línia. Síntesi de l’Informe.