La festa de la llum

7.02.2014

Aquest cap de setmana les festes de Santa Eulàlia ens porten un festival de llum. Des de Núvol ens hem sumat a la celebració entrevistant els artistes, dissenyadors i arquitectes que participen en aquesta lluminosa efemèride. Trobareu tots els reportatges fent clic aquí.

 

Fête des Lumières de Lió

LlumBCN és el nom que, en aquest temps de hashtags, s’ha donat a una celebració que s’emmiralla en dos grans festivals de llum europeus, el Luci de artista de Torí i la Fête des Lumières de Lió. Ahir vam poder conèixer aquests dos festivals de la mà dels seus respectius comissaris, que han vingut a Barcelona a fer una xerrada i a compartir la seva visió amb els organitzadors de LlumBCN.

La Fête des Lumières és una festa amb una gran tradició al darrere, que es remunta al 1852. Els lionesos sempre han estat agraïts a la mare de déu per haver-los protegit de la pesta i cada any, el dia de la Immaculada, li feien ofrena en una ermita situada dalt d’un turó. Però aquell 8 de desembre de 1852 plovia tant que les autoritats eclesiàstiques van decidir suspendre la romeria. El poble, en lloc de resignar-se a casa, va sortir al carrer amb espelmes i bengales i va crear espontàniament un festival de llum. Jean François Zurawik, màxim responsable de la festa ens explicava que avui, 160 anys després, la Fête des Lumières és un macroesdeveniment de 4 dies, que compta amb finançament públic i mecenatge privat a parts iguals. El festival de la llum lionès dóna feina a 300 persones i té un seguiment mediàtic impressionant, amb retransmissió televisiva inclosa i una app que ja acumula més de 25.000 descàrregues.

El Luci d’Artista de Torí se celebra des de fa 60 anys. Ahir el seu màxim responsable, Francesco De Biase, Cap del Servei d’Art Contemporani de l’Ajuntament de Torí, explicava que el primer impuls del festival va sorgir de la necessitat de l’ajuntament de millorar les il·luinacions nadalenques, però després es va convertir en un espai d’innovació lumínica. Luci de artista té un pressupost més modest que la Fête des Lumières. Finançat per fundacions d’entitats bancàries i per una multinacional elèctrica, el festival torinès comprèn també tot un programa d’activitats culturals (teatre, cinema, exposicions…) que se celebren durant tot el mes de novembre.

Vet aquí, doncs, dos models de festival, tots dos amb una gran tradició al darrere i un suport popular consolidat. El model francès sorgeix de la iniciativa popular i amb els anys s’institucionalitza. L’italià parteix de la voluntat consistorial i amb els anys va trobant el suport del públic i els mecenes. Quin model hem de seguir? Jaume Ciurana deia l’altre dia que per anar bé Llum BCN s’hauria de convertir en una cita a la qual s’hi sentissin convidats a participar tots els ciutadans. Així com a la Vila de Gràcia els carrers competeixen per veure quin és el més ben guarnit, per Santa Eulàlia els edificis més emblemàtics de la ciutat podrien competir per veure quin s’il·lumina de la manera més original.

L’edició d’enguany de BCN Llum ha rebut una empenta especial. Les seves comissàries, Maria Güell i Marta Almirall, han aconseguit mobilitzar artistes, dissenyadors i arquitectes perquè hi participin, i el resultat de tot plegat ja fa molt goig. Patis il·luminats, Mappings, intervencions lumíniques…

L’Ajuntament de Barcelona ha encès la metxa. Ara l’èxit de Llum BCN depèn de la reacció dels barcelonins i de l’interès que mostrin per fer-s’ho seu. I després de la capacitat del sector privat i la societat civil de sumar-s’hi per tal d’estendre el festival a tota la ciutat.