La dona que es va perdre

12.06.2013

Avui els editors de les obres finalistes al premi Crexells defensen les seves obres a Núvol. Jordi Fernando, editor de Meteora presenta No et miris el Riu, de Mònica Batet. Josep Cots, editor de 1984, us convida a llegir Sense alè, de Josefa Contijoch, i Eugènia Broggi, editora d’Empúries, defensa La dona que es va perdre de Marina Espasa.

 

Marina Espasa | © Ariana Nalda.

 

Pràcticament un any després de publicar La dona que es va perdre, puc afirmar amb alegria que ha desbordat totes les expectatives que teníem quan, en un bar del carrer Bailèn, la Marina em va comunicar que acabava de posar el punt final a la seva primera novel·la i em va plantar al davant una carpeta amb un manuscrit imprès.

Superats el pànic i desconcert inicials, vaig saber de seguida que valdria la pena: conec molt bé la Marina des de fa més de vint anys i sé com pensa, i com escriu, i com veu el món, i en aquell moment vaig estar segura que el que em donava estaria molt bé. Tot i així, vaig posar-m’hi entre angoixada i contenta, per por que les intuïcions fallessin i amb la prevenció inevitable de quan llegeixes alguna cosa d’algú molt proper. Però la primera impressió havia estat la bona: no hi havia motius per patir.

Després de molts mesos de trobar-me amb propostes més o menys convencionals, i de llegir manuscrits que relataven històries que ja ens sabem de memòria, la lectura de La dona que es va perdre em va resultar impactant i molt estimulant, i una onada d’aire fresc dins del nostre panorama literari molt i molt necessària. La dona que és va perdre és una novel·la altament recomanable per molts motius i des de molts punts de vista, i per a tota mena de lectors: per als lectors diguem-ne generalistes, la novel·la atrau per una trama original i àgil, una història noi-troba-noia (o noia-troba-noi) de les de tota la vida ambientada en un món conegut –Barcelona- però molt estrany, alhora que atrapa des del primer capítol. Un món on res no és el que sembla.

Per als lectors més refinats, La dona que es va perdre serà un luxe de lectura, perquè la prosa de la Marina és molt cuidada, i quan es posa lírica, ho broda. També els lectors de gènere, amants de la ciència-ficció o la novel·la negra, hi trobaran molts punts on agafar-se i gaudir de la novel·la: el món subterrani dels talps, les Màquines d’Intercanvi de Sexe (grandioses!) o un corb malvat que parla són elements que qualsevol lector aplaudirà amb ganes. I per als lectors plens de prejudicis contra la literatura catalana, aquells que arrufen el nas perquè “uf, això del català, quina mandra!”, ¿quina millor manera de treure’s finalment la bena dels ulls i espolsar-se els prejudicis que llegint una novel·la que beu, entre d’altres, de Boris Vian i Italo Calvino? Valgui la frase mal feta: no us perdeu La dona que es va perdre, perquè no només és altament recomanable, sinó vitalment necessària.

 

Fins el 16 de juny pots votar quina serà la novel·la guanyadora del XLII Premi Crexells. Recorda que poden participar en l’elecció del guanyador els socis de l’Ateneu Barcelonès i membres dels Clubs de Lectura de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya i del Consorci de Biblioteques de Barcelona.  A la Revetlla Literària del 21 de juny coneixerem el guanyador.