La dona honesta

Van entrar a la multinacional tots dos el mateix dia. Ella era del sud, ell venia de l’est. Es van trobar durant l’acte de benvinguda als nous treballadors. Ella l’observava mentre conversava animat amb tothom, repartint carisma. I va pensar: “vet aquí un que es vol menjar el món”. Ell se la va mirar de cua d’ull i va pensar: “vet aquí una dona com cal”. Mentre la de recursos humans explicava les instal·lacions, ell se li va acostar.

—Jo em dic Mo i entro al departament de logística. I tu?

—Marta. També a logística, quina casualitat.

Ell li va explicar que tot just havia aterrat de Jordània. Ella li va dir que ja feia alguns mesos que era per aquí. Ell en tenia vint-i-nou, ella estava a punt de fer-ne trenta-u. Acceptable, va pensar ell. Mira tu quina cosa!, va pensar ella.

—Podríem anar a dinar algun dia. —Fa ell.

—És clar. —Li respon ella.

Un dinar entre setmana és prou neutre i servirà per saber-ne més. En Mo se sent en deure d’escollir restaurant. “Et portaré a un lloc amb vistes”, li diu. Ella el deixa fer.

Parlen dels països respectius, parlen de la terra que els acull, del que han deixat enrere i del que esperen trobar. Ell està nerviós, menja poc, no pren vi. Ella és de vida, somriu tota l’estona i s’acaba el plat i beu una copa. Quan arriben les postres, tenen la sensació que ja han intimat. Hi ha un corrent d’atracció que no passa desapercebut ni pel cambrer. Per tant, pensa ella, és el moment d’esbrinar allò què cal saber. Parlant de mudances, s’ho fa venir bé.

—Haver d’organitzar-ho tot un sol i fer les caixes sense cap ajut…és força dur. O tens parella?

—No, no en tinc, no.

Ella aixeca els ulls i deixa anar, amb una expressió còmicament malèvola: “Com és això?”

—Bé, no ho sé, suposo que no és gens fàcil trobar una dona honesta.

—És clar, ja t’entenc.

Es separen i cadascú torna a la feina i el corrent que els connecta els deixa una bona sensació que s’enduen a les pròpies taules. En Mo treballa ple d’energia, resol dubtes, tanca un informe que tenia pendent. La Marta somriu encara una estona, fins que a mitja tarda alguna cosa se li belluga per dins i ara dubta de si l’ha entès bé. Fet i fet, no costa pas tant de trobar una bona persona. Dubta que hagi acabat d’entendre què volia dir amb una dona honesta. No és com d’una altra època, això? Potser és un problema de l’anglès, pensa.

Obre el navegador, entra al Merriam Webster i tecleja “honesty” al cercador. Llegeix:

(Accepció obsoleta): castedat
a : justícia i franquesa en…

La paraula castedat, en vermell i majúscules, li impedeix acabar de llegir la segona accepció. Tanca la pàgina i torna a la feina. El corrent d’atracció se li va fonent per dins. Com una flameta a la que han retirat l’aportació d’oxigen.