La corrupció ve de lluny

23.10.2017

En el número de «Serra d’Or» del juny proppassat, l’historiador Borja de Riquer, en una entrevista duta a terme per Zeneida Sardà, anunciava que preparava el Primer Congrés Internacional sobre Història de la Corrupció Política a l’Espanya contemporània per al mes de desembre.

Jo, per edat —tinc 82 anys—, vaig viure de principi a fi un període en què la corrupció no era una xacra més o menys estesa en el sistema polític, sinó que constituïa l’essència mateixa de les institucions de govern: la dictadura franquista. I puc assegurar que en aquells temps la corrupció entesa com a supeditació dels interessos generals als profits particulars era una trista constant en molts àmbits de la societat. Així, a tall d’exemple, recordo que, a mitjan anys seixanta, quan treballava de redactor al «Diario de Barcelona», vaig cobrir un acte que celebraven uns empresaris a l’Hotel Oriente de la Rambla de Barcelona. La informació va ocupar una mitja columna al diari de l’endemà, que va ser quan el director, Enrique del Castillo, em cridà al seu despatx i em digué: «Pero, Cadena, ¿cómo es que ha informado de un acto de esos señores? ¿No sabe que son enemigos en los negocios del señor Mateu? Está bien, ya me hago cargo de que usted lo desconocía…» Val a dir que Miquel Mateu i Pla, primer alcalde franquista de Barcelona, era el propietari, juntament amb el comte de Godó, del «Diario de Barcelona». Jo em vaig disculpar per la meva ignorància i em vaig atrevir a demanar: «Si pudiera disponer de una lista de los negocios en que los señores propietarios poseen intereses, para tenerlo en cuenta en lo sucesivo; o, en todo caso, como entiendo que sería una relación muy larga, de una lista de los negocios en que no tienen intereses…» Del Castillo contestà: «¡Váyase, váyase!»

Aplaudeixo la iniciativa de Borja de Riquer. Si aspirem a derrotar la corrupció, abans n’hem de tenir un coneixement exacte.– Josep M. Cadena