La cerimònia

Ell es vestia sense pressa. La camisa blanca, la corbata ―la seva primera corbata―, el vestit i les sabates relluents, tot per estrenar.

Ell es vestia sense pressa. La camisa blanca, la corbata ―la seva primera corbata―, el vestit i les sabates relluents, tot per estrenar.

Vingué a recollir-lo el seu millor amic. Li feia de padrí. Amb la càmera fotogràfica penjada a l’espatlla i una promesa: les millors fotografies per al millor dels companys. «Però, afanyat, si us plau. He deixat el cotxe en doble filera».

«Passarem per ca ma mare un moment. A recollir-la. El reuma no la deixa caminar. No et fa res, oi?», i deixà aparcat el vehicle i a ell a dins, esperant-se: «Serà només un moment. Vigila’m la càmera. Em va costar un ull de la cara…».

Ella ja feia estona que dansava dins d’un encisador vestit blanc, però que no li impedia moure’s frenèticament, sense fer cas als renecs de sa mare o de la tieta: «Te l’arrugaràs! Vos fer el favor de parar quieta».

Els nervis la revoltaven. Responien a tantes coses. Coses que només ella faria prou bé: no arribar tard, fer-ho amb el pentinat intacte, o que s’acomplissin totes les expectatives que el propietari del restaurant els hi havia promès.

Si no fos perquè ella pensava en tot…

Ell, dins del cotxe, s’entretenia amb la càmera fotogràfica, comprovant que funcionés correctament.

«Ho veus! Si ja ho deia jo… S’ha oblidat de la targeta», exclamà en veure la ranura inferior de la màquina buida. I va buscar dins la butxaqueta amb cremallera, en un lateral de la petita funda, fins a trobar-ne dues.

N’introduí una.

L’atzar pot arribar a ser molt cruel, de vegades.

Un minut per entendre com funcionava la màquina, i dos en anar passant les set o vuit fotografies que hi havia. Amb més desgana que curiositat, per distreure’s.

Sense voler-ho es va haver d’aturar en una de les imatges: Palamós, 12/04/2011.

Sí, l’atzar és qui crea les casualitats, i pot arribar a ser molt cruel, quan vol.

Si l’amic se n’hagués fet una còpia abans d’aquell dia, de ben segur que hauria esborrat la memòria.

Si ella se n’havia fet una còpia, havia tingut la decència d’estripar-la.

Si se n’haguessin fet una còpia, cap dels dos no se n’hauria oblidat que havien quedat força bufons, en aquell hotel de Palamós fàcil de reconèixer

Si n’haguessin fet una còpia, cap dels tres no hauria hagut d’exclamar mai: «Quina badada escollir el mateix lloc».

En tots els seus anys de sacerdoci, en arribar la pregunta de rigor, aquella que es respon amb un sí ben clar que jura fidelitat i confiança eternes, el mossèn mai no havia obert la boca, esglaiat, en veure’s interromput pels crits.

El nuvi, amb una veu i un to que ningú no li coneixia, trencant el protocol, demanava tornar a veure aquella fotografia: Palamós, 12/04/2011.

Mentre ho deia, aixecant la ma, sostenia entre dos dits una menyspreable targeta de memòria de quatre miserables megabytes.

L’amic, el padrí, el fotògraf; la meitat de la traïció, ben a prop de l’altar, mig ajupit, en el intent de captar amb la maleïda càmera el moment del sí definitiu que esborrés tots els records, va adonar-se’n de la importància que pot arribar a tenir fer sempre una còpia.

Va incorporar-se, va mirar cap als promesos, va fer mitja volta i sortí caminant lentament, capcot, pel passadís central de l’església, fins a perdre’s més enllà de la porta.

Ell, amb els dits, seguia prement ben fort, ridículament, la minúscula peça de plàstic capaç de generar records ja oblidats per alguns, desconeguts per a d’altres, indiferents per a molts.

Ella no va fer res. Només veure marxar el que hauria d’haver estat el millor amic de qui hauria d’haver estat el seu marit.

Dubtant què l’avergonyiria més, si seguir-lo o quedar-se on era.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació