El megastore de Toni Cruanyes

21.01.2014

Toni Cruanyes s’ha estrenat com a presentador del TN vespre. El nou plató dels informatius fa l’efecte d’un megastore on encara no han portat el gènere. Tot arribarà. És prou espaiós perquè els convidats hi puguin arribar amb helicòpter. Dilluns hi va aterrar Joan Ignasi Elena, diputat socialista (i també del PSC), a qui Cruanyes va preguntar si se sentia pròfug.

 

Toni Cruanyes durant el TN vespre

 

Cruanyes és l’aposta de TV3 per renovar un espai líder que havia començat a patir un cert desgast i la fuita de telespectadors que s’han passat a formats més tranquils, com el del Josep Cuní a 8tv. TV3 no ha volgut contrarestar la veterania de Cuní amb més veterania sinó amb joventut. Nascut l’any 1974 (ja surt a la wikipedia!), Cruanyes és jove, i encara que li traspuntin alguns cabells grisos, no sembla que hagi de tenir quaranta anys. I ben segur que no té la vista cansada, perquè la retolació i els subtítols dels cairons no estan pensats precisament per a la gent gran. Amb això haurà de vigilar si no vol que els jubilats se li’n vagin a Can Cuní.

El nou TN vespre presenta altres al·licients, especialment en la presentació de gràfics, la incorporació d’entrevistes en directe, dins i fora de plató, l’avançament de blocs de notícies, o l’aglutinació de càpsules sense cap locució prèvia del presentador.

Cruanyes va estrenar ahir el seu TN d’autor amb una graella farcida: crisi al PSC, suposat frau d’un diputat de Ciutadans el nom del qual presenta una vaga homofonia amb el de Cruanyes, i l’anunci d’un referèndum per decidir si cal ampliar el Camp Nou. Un referèndum que almenys sabem segur que es farà.

Parlant de referèndums, va ser ben curiós que en el primer Telenotícies de Cruanyes no hi sortissin ni Artur Mas ni Junqueras. En canvi no hi va faltar la falca de La Caixa abans dels esports. Una mostra il·lustrativa dels valors permanents del país.

A banda d’un enrogallament momentani, que el va obligar a escurar-se la gola, i una connexió vacil·lant amb Àgata Fàbregas, l’estrena de Cruanyes va ser impecable. Ara té el repte de sortir cada vespre i vendre el gènere. La verticalitat no té per què estar renyida amb la proximitat. I això els que tenen botiga ho saben millor que ningú. Si mai se sent desemparat enmig d’aquell garatge immens on l’han deixat, Cruanyes sempre podrà agafar-se al taulell, com el botiguer que despatxa, sempre dret, cara a cara davant dels clients. És un atavisme tan instal·lat en l’inconscient dels catalans, que no pot fallar.

Molta sort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. us heu fixat que amb aquesta escenografia mai hi podrà haver un presentador/a en cadira de rodes?