La bida e como un toro

23.10.2015

Per fi un ministre d’Educació que pensa en les nostres necessitats. El senyor Íñigo Méndez de Vigo ha fet una proposta insòlita i que l’honora: crear una titulació de formació professional de Tauromàquia. Els torracollons de torn de seguida se li han tirat a la jugular, però ja hi estem acostumats: aquest país és ple de gent ignorant i ploranera que no vol elevar l’educació del país ni sap ni sabrà reconèixer mai que la tauromàquia és “una activitat legal i reconeguda com a patrimoni cultural”.

Fotomuntatge de Dolors Boatella

Fotomuntatge de Dolors Boatella

 

És veritat que no estàvem preparats per a una proposta tan original, que ens ha agafat ben desprevinguts, acostumats com estàvem a lidiar amb les embestides i capotades del ministre Wert. El ministre Iñigo Méndez Vigo no ha presentat un pla de nyigo-nyigo, sinó un cicle formatiu com déu mana, amb dotze mòduls i fins a dues mil hores en dos cursos acadèmics. L’esborrany de la proposta de llei està ja molt avançada i contempla, a banda de les matèries taurines específiques, assignatures d’ensenyament general. Només dir-vos que no hi falten les matemàtiques.

La veritat és que no ens mereixem el ministre que tenim. Si en Wert era un home de ganyota amarga, Méndez Vigo és d’una tendresa infinita. No fa gaire el diari El Mundo el va convidar a fer un homenatge a un mestre que l’hagués marcat en els seus anys d’escolar. El ministre va triar justament el seu professor de matemàtiques, don José María Galán. Les paraules del ministre parlen per si soles i permeten fer-nos una imatge de la seva gran talla moral: “Recuerdo una vez que un compañero llegó tarde a clase y el señor Galán le echó una bronca monumental, porque la verdad es que echaba broncas”, recorda Méndez Vigo. “Aquel chico -debíamos de tener entonces 12 o 13 años- se echó a llorar y el señor Galán le dijo: «Fulanito, los hombres sólo lloran cuando les deja la novia o se muere su padre».

A mí aquello me produjo una gran impresión y, cuando murió mi padre, hace muchos años, yo lloré desconsoladamente, porque tenía la sensación de que el señor Galán, que había fallecido antes, me daba permiso desde el cielo para que yo llorara todo lo que quisiera.

Ja ho sabeu, doncs, si us embesteix el toro, no ploreu. Perquè com ens recorda la gran Dolors Boatella, la bida e como un toro.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Potser “la bida e como un toro”, però gairebé sembla indubtable que “loh menittro son como un burro”.

  2. Jo vaig sentir dir “Llora como mujer lo que no has sabido defender como hombre” al meu profesor de F. E. N. (Formación del Espíritu Nacional pels més joves)
    T’he guanyat Mendez Vigo! El meu era, encara, més “racial” que el teu.