Paul B. Preciado

Paul B. Preciado

Comissari de l'exposició 'La bèstia i el sobirà' al MACBA

La bèstia i el sobirà

El museu com a espai de debat i representació democràtica està en crisi i si l’exposició ha servit per revelar-ho, ja ha valgut la pena.

Em pregunto simplement quina diferència hi ha entre la censura de les caricatures de Charlie Hebdo des de l’aïllament integrista i l’establiment dels límits del curador en un museu públic d’art contemporani d’un país suposadament democràtic quan es tracta de poder exposar una obra que parodia o caricaturitza la figura de l’exmonarca. L’interessant és que l’exposició o la impossibilitat de fer-la, per dir-ho amb Derrida, es converteix en un cas d’estudi. La decisió del director reprodueix precisament les lògiques del poder sobirà i el funcionament oligàrquic de les institucions públiques que l’exposició pretenia posar en dubte a través de la feina dels artistes. De nou, el sobirà es converteix en bèstia i decreta l’estat d’excepció. La diferència és que estem en un context on les xarxes socials i els mitjans de comunicació perforen els murs del museu disciplinari i sens dubte, la imatge de l’escultura de Doujak ha estat més vista per internet durant aquests dos darrers dies del que ho hauria estat mai dins l’exposició. El museu com a espai de debat i representació democràtica està en crisi i si l’exposició ha servit per revelar-ho, ja ha valgut la pena. Ara ens toca actuar, a tots, com a ciutadans.

Obra Loomshuttles, Warpaths (Lançadeiras de tear, trilhas de guerra) de Ines Doujak e John Barker.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació