Justícia patriarcal

28.04.2018

Són moltes les situacions que em fan adonar que vivim en un món patriarcal, injust i masclista. Però la sentència dels jutges en referència al cas de La Manada és de les situacions més denigrants que he sentit mai a la vida.

© Caralmar

Només se m’acut plorar i cridar d’impotència davant la situació fastigosa que cinc homes tinguin relacions sexuals amb una noia sense el seu consentiment i que el jutjat consideri que això no és una agressió ni una violació.

És una vergonya absoluta que es posi el focus d’atenció en la noia agredida en lloc de posar-lo en els cinc violadors, i és una vergonya que es jutgi quin va ser el comportament de la víctima durant la violació i després de la mateixa, o la roba que portava. Encara no entenc per què he sentit més comentaris despectius de la víctima que dels violadors. Per determinar si hi ha hagut violació, el focus hauria d’estar sempre en l’agressor i en les conductes que va tenir i no en les reaccions de la víctima.

Proclamo obertament, doncs, que la justícia és masclista, conservadora i profundament patriarcal, i que les dones no tenen veu ni confort en el sistema judicial del nostre país. La justícia, segons el diccionari, té com a objectiu el bé comú per a la societat. Ha quedat demostrat que això està molt lluny de ser una realitat. Em fa patir pensar en la quantitat de dones que han patit violacions, i que els jutjats han decidit que elles “s’ho havien buscat”, que “no havien tancat prou les cames” o que “no s’havien resistit”.

Ara entenc per què avui, tornant a casa de nit, he tingut molta més por que altres vegades. O per què abans estava tranquil·la quan passejava pel carrer i hi havia tres homes al meu voltant i pensava: “si un em viola, els altres m’ajudaran”, i ara ja no ho estic: perquè ara poden ser els tres, els que em violin. I ara entenc, sobretot, per què em sento tan desprotegida i alhora valenta quan surto de nit, bec i arribo sana a casa. M’hauria de sentir “lliure” i em sento “valenta”, perquè avui m’adono que no hi ha una justícia que m’acollirà si un dia algú m’agredeix sexualment. Avui constato s’investigarà si l’endemà de l’agressió jo he penjat una foto a l’Instagram, o parlarà sobre si he consentit aquesta agressió sense oposar resistència, si he begut massa o si “tenia una expressió relaxada i semblava estar gaudint de la situació”.

El cas de La Manada és l’exemple més clar de tota la muntanya de situacions patriarcals que existeixen i que se segueixen tolerant: tocaments a noies que “van massa curtes”, agressions sexuals i violacions en festes universitàries atribuïdes a l’alcohol, xiulades pel carrer o crítiques a dones per vestir d’una manera o d’una altra.

Només em queda l’esperança d’aixecar la veu i fer visible el meu rebuig a la sentència que va sortir ahir a la llum. Les paraules no fan gaire enfront d’aquest món patriarcal, injust i masclista, però és dels pocs recursos que ens queden en aquestes situacions. Espero que la meva veu desperti reflexions en moltes persones i que se segueixin condemnant totes aquelles actuacions que violen els drets fonamentals de les persones.