Judith Butler. Pensar la diferència

13.11.2015

La filòsofa nord-americana Judith Butler (1956) va desplegar ahir part del seu pensament filosòfic al Born Centre Cultural. La xerrada amb Mònica Terribas es va convertir en un exercici crític de reflexió respecte a la qüestió identitària europea. Així es va concloure la segona edició del D.O. Europa (Denominació d’origen Europa), un cicle de quatre disercions orals al voltant de la construcció econòmica, social, institucional i identitària europea.

Judith Butler amb Mònica Terribas | © Ariana Nalda

Judith Butler amb Mònica Terribas | © Ariana Nalda

La filosofia no és una activitat contemplativa. Per això, escoltar amb totes les orelles Judith Butler és una tasca que ineludiblement et condueix a aprofundir sobre la cosa pensada. Reduir el feminisme filosòfic de Butler a unes breus conclusions no és tasca fàcil perquè els seus textos acadèmics sovint són profunds i difícils de pair. Però ahir al Born Centre Cultural, Butler va produir sintèticament sorprenents afirmacions que convidaven a repensar el nosaltres com a col·lectiu dins Europa. Butler va estar entenedora, didàctica, amable, diria jo, i còmplice amb una Mònica Terribas que es va entusiasmar amb el cervell privilegiat de la professora universitària.

Hi va haver temps per analitzar la tragèdia migratòria, per considerar la vulnerabilitat dels refugiats, per enaltir els moviments socials d’esquerres, per denunciar la violència masclista i per emfatitzar la sobirania dels pobles. I és que es tractava de parlar de l’Europa de les persones i de com fer front als reptes i amenaces que suposa la cohabitació de més de 500 milions de ciutadans.

Butler diu que seguirà sent feminista fins que s’aturi la violència i la discriminació de la dona. Però poc va parlar de la filosofia de gènere, eix principal dels seus estudis i publicacions. I potser era d’esperar perquè les seves revolucionàries conclusions desborden l’horitzó reivindicatiu de la mateixa Simone de Beauvoir. Butler porta fins a les darreres conseqüències la qüestió de la construcció social del gènere amb afirmacions tan inesperades com aquesta: “La dona com a subjecte és un obstacle per al pensament feminista”.

L’Europa de les persones va més enllà d’una reafirmació de l’alliberament de la dona, de les pràctiques homosexuals, de les identitats de gènere, de l’heterosexualitat obligatòria. Es tracta de definir qui som nosaltres, alguna cosa així com ‘we, the people’ que dirien els anglosaxons. I aquest nosaltres és una identitat col·lectiva sovint massa idealitzada i romàntica perquè un nosaltres cohesionat i homogeni és pràcticament impossible en una Europa multicultural.

Judith Butler | © Ariana Nalda

Judith Butler | © Ariana Nalda

Butler va dirigir l’atenció a l’Europa dels manifestants i dels qui protesten davant la violència estatal. Un estat que tot i ser escollit democràticament a través del vot, perd la seva legitimitat quan deixa de protegir qui protesta i dóna poder brutal a la policia, quan ataca la premsa, la dissidència i vulnera els drets dels immigrants. El dret a protestar està en perill i no hi pot haver democràcia sense rèplica. Així de simple. La democràcia ideal no està assolida; continua en procés de construcció. Hitler mai no està massa lluny i el feixisme i la xenofòbia es reanimen periòdicament com un cor en fallida.