Josep Lluís Roig i les cambres buides de la vida

16.10.2015

La memòria és una caverna que potser està millor a les fosques. Els papers cremats deixen fum, i la seva llum és momentània i moltes vegades dolorosa. Sovint ens crema, s’arrapa a les retines més enllà de la mort, per damunt de la tomba. Viatja, virulenta a través del codi social, més que no pas del codi genètic. I transversal, traspassa els paisatges, sobrevola els boscos, creua fronteres.

Josep Lluís Roig

Josep Lluís Roig

Una de les darreres novetats de l’Editorial 3i4 du per títol Resurrecció i mort de G.T. G. T. són les inicials del protagonista de la darrera novel·la de Josep Lluís Roig. Guro Tangvald és un alcohòlic inspector de policia a la recerca d’una darrera oportunitat a la vida. Un intuïtiu buròcrata de l’ordre i la llei que investiga l’estranya mort d’una dona de 100 anys. Un bon tret de sortida per a un argument que no es resol fins al final de la narració. Durant la investigació, l’autor ens conduirà, en un viatge de set dies, en un anar i venir per indrets tan diferents i geogràficament distants com Oslo i les valencianes localitats d’Oliva, Benidorm o Alcoi, entre d’altres. I al costat de la investigació, se’ns ofereix una altra epopeia: la d’aquest investigador que va creuant les cambres buides de la seva vida, cercant l’habitació habitada de l’amor.

Un dels trets més destacables d’aquesta novel·la, que va ser mereixedora del primer premi al Certamen Literari de la Ciutat de Vila-Real de l’any 2014, és la bona feina de documentació que n’ha fet l’autor, i que d’una manera entretinguda ens dóna a conèixer trets de la història que sovint no queden fixats als llibres que parlen de la gran història.

Història viva, local, humil, i per aquest motiu real i important. La història de persones existents que en aquesta ficció són homenatjades com les veritables artífexs de l’ajuda que desinteressadament oferiren certs estats europeus al govern de la República Espanyola en els seus moments més difícils, en l’hora de la lluita contra un exèrcit colpista, com va ser el bàndol nacional durant la guerra civil espanyola. Una lluita fratricida, que amaga moltes històries personals, i a les que aquest escriptor ha sabut donar veu. Com ara el paper de diferents activistes que posaren en marxa la construcció d’hospitals i el seu bon funcionament , així com llocs d’acollida per a ferits i orfes arreu s’escampà la geografia del terror i les bombes, arreu la llavor de l’odi fou més forta que el crit ofegat de l’enteniment -en tots els sentits possibles d’aquest mot-.

Més enllà d’aquest homenatge als voluntaris estrangers de la guerra civil, per l’obra deambulen personatges coneguts que ens fan creïble la història, com és el cas del poeta Francisco Brines, que apareix en diverses ocasions en el transcurs de la narració.

Juli Alandes | Foto: lilaluchsphotography

Juli Alandes | Foto: lilaluchsphotography

Pel que fa a la qüestió estilística, val a dir que Roig, es mostra desimbolt en la descripció dels escenaris, que sovint tenen un notable to poètic (una cambra totalment blanca, sense rastre de color és definida com “un marc sense quadre”), fet que contrasta amb cert encarcarament en les parts dels diàlegs, que fan servir un llenguatge excessivament  literari, teatral i poc natural, impropi en l’oralitat. Un defecte que podem entendre si tenim en compte la gran vocació didàctica de l’autor, que en cap moment deixa d’oferir-nos valuoses referències bibliogràfiques, arquitectòniques, etc. en un ventall culturalista. De fet, si no fos per l’intent de descriure la part més sòrdida d’alguns dels personatges, podríem parlar d’un llenguatge, d’una manera de narrar adient per a la literatura adolescent.

Aquest dissabte 17 d’octubre, a migdia, a la llibreria Quart Creixent de Palma, es tindrà l’ocasió, en un Vermut negre, d’escoltar les paraules de Jaume C. Pons Alorda que presentarà, juntament amb l’autor d’aquest llibre, l’altra novetat narrativa de l’Editorial 3i4, el llibre titulat Trencatenebres, firmat per Juli Alandes, i que també es va fer amb un guardó, el dels Premis Octubre de l’any vençut. Esper que els que pugueu, us acosteu. Pot valdre la pena. Sempre pot ser el dia en què ocorre l’assassinat d’un veí. O tal volta el propi. Un pinyol d’oliva entravessat a la gola durant el vermut o un sofisticat enverinament?