Josep Forment, in memoriam

10.07.2014

La pèrdua de Josep Forment és la pitjor notícia, no hi ha consol possible.

Josep Forment era i és una de les millors persones que podia perdre el món editorial.

Admiro la passió que tenia per la seva feina. Era un plaer sentir-lo parlar. La seva experiència i humilitat i la capacitat per valorar opinions diferents a la seva, el feien accessible, però d’alguna manera tots sabíem que no es podia perdre l’ocasió d’escoltar-lo a ell, perquè era la seva resposta la que volíem.

La casualitat va voler que ell fes d’interlocutor de la seva editorial, de la qual va ser un dels fundadors junt amb Gregori Dolz, i així me’l trobava sovint a presentacions o taules rodones. No calia gaire cosa més amb ell, la conversa estava arreglada amb quatre apunts que portava preparats però que eren la clau del tema.

El seu suport i fe en el projecte Llegir en català (LEC), l’associació d’editorials independents, va ser molt important per tirar endavant el projecte. Els valors de l’associació eren propers als seus. De fet, l’altre peu de l’associació i de l’editorial Alrevés, Ilya Pérdigo, em va confirmar ahir que hi ha injustícies incomprensibles. Em va parlar de com de dura era aquesta pèrdua; en Josep era un gran amic, un company, un pou de coneixement. Ens va fer arribar l’emoció que van sentir per la nostra nota de premsa i que Llegir en català representa molt els valors del Josep, amor per la literatura, pels llibres, per la llengua, per la feina, per la solidaritat, per l’amistat. I va afegir ‘això és LEC i això era, és i serà el Josep, ell creia molt en LEC, lluitar pel que creiem és el millor homenatge que li podem fer.’

Josep Forment era proper, intel·ligent i amable, i donava la sensació que per moltes dificultats que ens poguéssim trobar, sempre les podríem superar junts.

Ara tenim un perfil de Facebook que ningú no mirarà, el seu twitter sense resposta, el seus correus per contestar. Però no ens queda només això. Ens queda la seva saviesa, la seva tendresa, la inquietud i la calma en equilibri perfecte. Ens queden les seves paraules i la seva amistat. Sempre.

Et trobarem a faltar.