En un país tan fiat en la capacitat representativa de la literatura, hem admirat, de Molas, el compromís actiu, l’obstinació, la seva extraordinària capacitat de mobilització. També el talent a llegir la tradició literària, a aplicar-hi mirades noves i a revelar-ne nous aspectes. El talent abocat a la intensitat suggestiva de les seves classes. I dels seus Verdaguer, Apel·les Mestres, Rodoreda, Villalonga, Porcel. O del seu modernisme. O de la seva avantguarda. N’hem admirat, en fi, la intervenció decisiva, en el seu moment, a la causa de la legitimació dels estudis literaris catalans.
Molas ha estat un gran tipus: sorneguer inexhaurible, capaç d’implacable duresa i de la més emocionada tendresa, hem pogut comptar amb ell fins al darrer moment perquè conservava intacta la capacitat d’engrescar-se: valgui el seu darrer llibre com a mostra: el volum sobre el seu avi Emili Molas amb què volia actualitzar una de les seves grans lliçons: la de les continuïtats de la cultura popular i la seva capacitat d’interacció amb la cultura del catalanisme.
Un gran tipus.