Espanyar

Sóc cagadubtes i en triaria un fotimer! Però no us vull treure de polleguera ni provocar-vos un esclopetejar neguitós: avui em quedo amb una paraula que últimament em torna sovint: “espanyar”, quan significa trencar-se o dislocar-se alguna cosa, quan vol dir estar molt malalt o en mal estat, quan és sinònim d’espatllar i, per tant, contrari a apanyar, més que no pas en la accepció de llevar o rompre el pany a una porta. I això em porta a una frase que està a la mateixa pàgina de l’Alcover: “tot lo d’espanya és dels espanyols”, que diu que diuen humorísticament per justificar un furt o usurpació. Doncs això.