Instruccions per atracar un taxista a la nit

4.08.2016

Dejando de lado los motivos, atengámonos a la manera correcta de llorar, entendiendo por esto un llanto que no ingrese en el escándalo,
ni que insulte a la sonrisa con su paralela y torpe semejanza”.
Julio Cortázar
«Historias de cronopios y de famas»

Si ets dretà, compra una navalla que estigui afilada. No cal que sigui molt grossa, que et càpiga bé a la butxaca dels pantalons, i que es plegui bé, que no s’obri sola (que quan seguis no et punxis un ou).

Busca un amic o conegut amb problemes econòmics. No li diguis què vols fer, digue-li que el convides a prendre alguna cosa. Que l’amic no sigui excessiu: ni excessivament fort ni simpàtic ni imbècil, ni molt tou ni molt violent.

Posa’t una samarreta neta i pentina’t, que no semblis un desgraciat, afaita’t si en tens l’oportunitat, agafa una bossa o una ronyonera, i surt amb l’amic a prendre tres o quatre copes. No deixis que l’amic s’emborratxi massa o et sortirà car perquè perdrà la força. Tu beu menys que ell, ja ho celebraràs demà.

Camineu fins a una gran avinguda i pregunta a l’amic què faria amb sis-cents euros. Escolta’l (et servirà més endavant). Fes bona cara quan passi un taxi. Atura’l. No cal que et miris el taxista. És igual si el teu amic és un nyicris cagat. És igual si el taxista en fa dos com tu. Tu obre la porta i empeny l’amic perquè entri primer, que s’assegui darrere del conductor, i després entres tu, tots dos al seient del darrere. Digues que voleu anar a l’Hospitalet, a Cornellà, qualsevol destí dins l’àrea metropolitana. Espera’t que arribeu a la carretera i el taxista es cordarà el cinturó. Estigues a l’aguait fins al moment en què faci girar el volant, miri pel retrovisor o es distregui amb un cartell lluminós i llavors desenganxa el cul del seient i amorra’t al conductor per l’esquena; amb la mà esquerra tibes fort el cinturó fins que quedi travat i amb la mà dreta li poses la navalla al coll. Espera’t que el teu amic acabi de cridar què fots, però què fots, t’has tornat boig. No et distreguis amb els crits, no afluixis el cinturó. Respira a fons i respon-li a l’amic amb veu calmada. Recorda-li el que volia fer amb sis-cents euros. Digue-li que només ha d’aguantar cinc minuts la merda de cinturó. Si el taxista es queixa, prem-li el coll amb la navalla, no massa fort si encara sou a carretera, i digue-li que si es belluga el mataràs. Quan el teu amic travi el cinturó, aguanta la navalla amb la mà esquerra i amb la dreta estira els diners. Si el taxista no te’ls dóna, crida-li per primera vegada, dóna’m la pasta, collons. Guarda’t els diners a la ronyonera. Digue-li que aturi el taxi i espera’t que el teu amic obri la porta. Clava la navalla al coll del taxista (si no li claves no correràs prou ràpid per esquivar el taxi pocs segons després, quan intenti atropellar-te) i surt cagant llets.

Si ets esquerrà, busca el cotxe d’un futur ex-amic, un mapa i un ganivet de tallar pernil serrà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Hola Núria el teu conte està molt ben escrit però no em deixa tranquil. Un acte tan cruel com el que descrius hauria de tenir, al meu entendre, algun ensenyament moral que l’acompanyés. Si més no, al final podria revelar algun secret, transmetre algún missatge, o tenir un gir inesperat (l’autor de l’assassinat resulta que és el comissari de guardia o el jutge del districte que té el torn d’avui i això fa el acte delictiu mès rodò). No ho sé, no em quedo a gust al final de l’història. Salutacions

    • Sr. Eduard:

      Davant l’escrit aquest, crec que no cal tantes preguntes [morals].
      Trobaríem un exemple semblant al cinema en la pel·lícula “El Torete” i altres de semblants. Psicologicament (s’haurià d’anomenar “fisiologicament”?) és podría tractar d’un enconyament al bon delinqüent. Psiquiatricament, potser és un cas de sadisme o d’una persona antisocial; també a les nostres contrades hi ha un lletraferit que escrivia al seu blog discursos pederastres sota l’apariència literaria. Tot és qüestió de gustos, que deia el poeta.

      Després, hom dirà [des de la universitat, of course] que si la educació a la llar és una merda penjada d’un pal, o que si tota la culpa de la violencia és degut a les retalladles que ha patit l’ensenyament públic i les matèries “humanístiques”.

      Atentament

  2. Ep, que la negació en català no es fa amb el molt, es fa amb el gaire! Ni gaire, ni gaire violent. No cal que sigui gaire grossa.