Illuminatus Sunt

Pere Camps ha presentat una nova edició del festival Barnasants, que se celebrarà entre el 21 de gener i el 14 d’abril en diferents localitats dels Països Catalans. Avui publiquem a l’speaker’s corner els tres editorials de presentació del festival que han escrit Jordi Bianciotto, Pere Pons i J.M Hernández Ripoll.

Com tots els geners durant les darreres dues dècades, es torna a obrir el finestral de la paraula per deixar que la llum entri de bat a bat per tal d’il·luminar les consciències adormides. El pati necessita llum i taquígrafs com l’aire que respira. Aquesta cultura nostra, necessària com el pa (sencer) de cada dia, segueix sobrevivint com pot oblidada en la foscor de les golfes polítiques. Ja siguin, aquestes, regeneratives o terminals. L’oblit és una injustícia que fereix amors propis. I, a partir d’ara i fins al mes d’abril, la cançó d’autor cantarà en cor per obrir-nos els ulls a una dimensió reconeguda. Música i vers, un generador de partícules llumíniques no exempt de pagar un elevat impost al sol administratiu.

De vegades m’imagino el BarnaSants com una enorme catedral d’angles rodons. Les creus no són creus, sinó aspes. Perquè no sumen, multipliquen. Eleven aquest binomi que formen les notes i els mots a la categoria d’un evangeli plural enriquit amb l’esperit (sant o no sant, això va a gust del consumidor) de les veus que integren un santoral que, vulgarment, coneixem amb el sobrenom de programa. Homes i dones savis que paguen religiosament i com tot déu la factura de la llum. Aquests i no els homes de negre i de coll blanc són els que il·liminen els espais interiors, en un bon grapat de seus que es van escampant pel país a la recerca d’un somni que els habitants dels despatxos es veuen incapaços d’assolir.

No m’agradaria pecar i caure en la litúrgia dels arbres caiguts, però no puc evitar llençar un record pels que ja no hi són.

Aquesta serà una de les poques edicions sense el mestre Javier Krahe, i la primera definitiva. Estic convençut que, allà on sigui, ens continuarà il·luminant el somriure mentre es fuma un puret i es mofa de la seva pròpia ombra alada. Per si de cas, ja he posat el cartell sota el llit perquè em traslladi l’energia suficient per tal de poder viure amb nocturnitat i traïdoria el trimestre de l’any més enriquidor. Illuminatus Sunt.