I tu, com entens la crítica cultural?

3.04.2016

Vivim en un món de relativisme absolut i la veritat és allò que tu vols que sigui, i la veritat, la realitat i tots aquests grans conceptes ja no es poden escriure si no és entre cometes. Tenint en compte tants interessos actuals vers la cultura —un bé de canvi i de consum constant en les nostres societats actuals— és molt fàcil aconseguir que una obra sigui allò que vols. Només es tracta de desplegar-la en parts. Qualsevol obra de teatre, de cinema, concert, exposició, dansa i “espectacle emergent” , es pot partir en tants trossos com vulguis. És el descompositivisme en parts que pugui destacar o eludir. Que vols deixar una obra de teatre bé? Sempre pots parlar de l’escenografia, la llum i l’esforç dels actors, per tal de no parlar del text pobre o la mala qualitat interpretativa. És com si d’un poema parlessis de la rima, l’al·literació, els símils i la metonímia. Tota obra artística es pot desintegrar en parts i de cada part se’n pot fer una lectura. Així, finalment, l’obra sempre dirà allò que vols que digui.

Uns llibres | Foto: Pixabay

Uns llibres | Foto: Pixabay

La meva és una visió humanista, una visió global, sencera, com a conjunt d’allò que ens està oferint. Potser serà més simplista i menys tècnica però tindrà la perspectiva adequada per a veure-li el rostre sense mesurar amb microscopis la dimensió dels porus de la pell. L’art, qualsevol manifestació artística, és, sobretot, un camí per entendre millor l’ésser humà i el món, l’oportunitat d’enriquir la nostra existència, té una relació directa amb la realització personal de cadascú. Si no té això, aleshores per mi és la buidor de l’espectacle de les ombres.

I el que aquí dic sobre la crítica cultural també es pot aplicar a l’educació, no podem fer llegir lectures obligatòries i analitzar-les si no expliquem abans quin sentit té llegir. Quin interès té saber que la paraula “foll” surt 173 vegades al Rei Lear o que hi ha 5 concepcions diferents de Natura en aquesta obra si no ens ajuda a comprendre alguna cosa sobre l’ànima humana?

Si perdem aquesta visió humanista, filosòfica —d’amor a la veritat des de la perspectiva humana—, matarem el veritable sentit del què mirem, escoltem i llegim. No comprendrem el món —comprendre vol dir també abraçar— i només ens quedarem amb mercaderies de producció fabril en què la cultura és tan sols un bé de canvi al servei d’interessos que res o poc tenen a veure amb el nostre destí de ser persones.

M’agradaria moltíssim saber quina idea de crítica cultural hi ha darrere de cada persona que decideix donar la seva opinió sobre una manifestació cultural, em sembla la pedra angular per començar a parlar i entendre’ns.

Respon a Teresa Costa-Gramunt Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Benvolguda Montse,
    Entenc la crítica cultural com un exercici més de llibertat d’opinió personal, entre altres raons perquè llegim (o contemplem o escoltem una obra) des de cadascú: des dels nostres referents, experiències, marc mental, marc cultural, etc. Així, doncs, una obra pot ser contemplada des de diversos punts de vista, és així com floreix, al meu entendre.
    D’acord que sovint es fan trossets petits petits, que no es mira globalment. Per tenir aquesta mirada cal que el crític cultural tingui cultura de fons, o almenys una experiència humana de profunditat que li faci veure les coses d’una manera més àmplia i en diversos nivells.
    Crec que ens auto ensenyem cada vegada que ens encarem davant d’una obra de creació. No és aquesta la funció de la cultura, fer-nos evolucionar com a persones tant com afuar la sensibilitat i la intel.ligència?
    Demanaria honestedat intel.lectual a l’hora d’exercir públicament la crítica cultural de la mateixa manera que me l’exigeixo a mi mateixa.