I si no sóc un profe genial, què?

16.11.2016

El passat 7 de novembre, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, es va celebrar la V Jornada Tècnica d’Espais Escrits amb la col·laboració del Col·lectiu Pere Quart de professors de literatura catalana, l’Aula Joaquim Molas i la Institució de les Lletres Catalanes. El títol de la jornada, I si no sóc un profe genial, què? pretenia ser una provocació que va ser molt ben recollida i adaptada pels participants en les seves intervencions.

Antoni Dalmases  |  Foto Pau Dalmases

Antoni Dalmases | Foto Pau Dalmases

La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, va fer una dissertació il·lustrada i original sobre La importància de la literatura en la formació d’una persona. Un tema candent que el Col·lectiu Pere Quart ve reivindicant amb insistència a propòsit de la “ridícula” presència de la literatura catalana a l’ensenyament secundari, com a conseqüència de la disminució d’hores en els plans d’estudis.

Dolors Miquel va fer una interessant aportació des de del punt de vista de la creadora que contempla la literatura com un recurs per fomentar la creativitat, amb el benentès que no tothom està obligat a ser creatiu i que sí que cal fer un esforç de consens sobre quines obres literàries han de llegir els estudiants. Tal vegada un petit cànon d’imprescindibles per edats en totes les èpoques de la formació?

El doctor Jaume Aulet, des del punt de vista universitari, i Antoni Dalmases, des del seu profund coneixement de l’ensenyament secundari, ens van dibuixar una realitat crua i desoladora que respon al nul interès i la manca de sensibilitat que les autoritats estan demostrant davant les alarmes que se sumen des de diversos col·lectius (entitats, universitat, professors, pares o els mateixos alumnes).

Una taula rodona: De la didàctica a l’experiència, amb la presència de tots els anteriors més la doctora Glòria Bordons, Carme Torrents per Espais Escrits i el professor Anton Carbonell, com a moderador, va reiterar la visió del panorama descrit i va posar fil a l’agulla per començar a plantejar algunes eines que permetrien intentar reconduir la situació de la presència de la nostra literatura a l’ensenyament.

I per què no un òrgan independent? Una mena d’Observatori de la Literatura Catalana format per experts de consens que ens serveixi de termòmetre de la situació, que faci les funcions d’arbitrar entre institucions i estableixi els criteris bàsics per reconduir el panorama? Ja hi som mans a l’obra per constituir-lo!

I finalment, l’aprovació d’un decàleg sobre El paper de la literatura i dels centres de patrimoni literari en la futura República Catalana, que és el resultat de l’acostament entre Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català i el Col·lectiu Pere Quart. Un decàleg que expressa clarament el convenciment d’uns i altres sobre el paper que pot jugar la literatura en la formació de la ciutadania, i que els centres que actualment vetllen pel patrimoni literari són una eina fonamental en l’assoliment d’aquest propòsit. Un decàleg clar que denúncia la situació actual i que apunta directament els responsables de la desídia actual, però que per damunt de tot proposa algunes solucions i pretén activar un col·lectiu cada vegada més ampli. Perquè el fet que els nostres joves coneguin el valor de la paraula, que entenguin que és de vital importància per al seu futur i, en definitiva, que comprenguin que la literatura és una de les poques disciplines que els ensenyarà a interpretar la vida és una tasca urgent i de tots. Necessitem més complicitats. Qui més s’hi vol sumar?

 Podeu descarregar-vos el decàleg al web d’Espais escrits.