I això que defensen la independència!

2.04.2014

Què volen que els digui, hi ha coses que no em quadren. Una bona colla de polítics nacionalistes i catalanistes s’omplen la boca dia sí, dia també, de dret a decidir, d’independència, d’insubmissió en defensa de la llengua davant dels atacs centralistes, de no fer cap pas enrera en la qüestió de la immersió lingüística, etc., etc., però fa pocs dies en van desfilar uns quants, d’aquests polítics, per la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya —precisament el tribunal que es dedica a sentenciar contra la immersió— amb motiu del judici del cas de l’Hotel del Palau de la Música, i, ¡oh, meravella de les meravelles!, gairebé tots —entre ells, l’actual alcalde de Barcelona i l’anterior, i també un exconseller d’Economia— van respondre a les preguntes plantejades per jutges i advocats en espanyol. Això sí, a l’hora de demanar que el català s’implanti i s’exigeixi a la judicatura, tots hi voten a favor al Parlament i a l’Ajuntament, i ens reclamen als vianants de la història que ho exigim si ens arriba el cas d’haver-hi de passar. ¡No em diguin que no és fantàstic!

Però la cosa no acaba aquí, i a sobre s’agreuja. A Madrid, sí, a Madrid, ha començat el judici pel cas del setge al Parlament català per part dels “indignats” del 15-M. Sí, sí, a Madrid, a l’Audiència Nacional, l’hereva de l’antic TOP. Aquell que va condemnar a presó el futur president Pujol, i tants i tants comunistes i sindicalistes.

O sigui que l’expedient obert per la Policia Nacional Catalana per un intent de parar l’activitat del Parlament de Catalunya —un intent que portàvem a cap uns milers de persones carregades de raons, perquè el Parlament es disposava a aprovar unes lleis totalment punitives per la població— era enviat a Madrid per la Generalitat i el Parlament, a través de la Conselleria d’Interior de Catalunya, encapçalada pel conseller de trista memòria Felip Puig, adalid  amb els seus actes del “fragairibarnisme” de la calle és mia. (Recordem el desallotjament de la Plaça Catalunya.) Sí, senyors diputats i senyores diputades, sí, senyors del govern, una bona lliçó d’“independència” i d’“insubmissió” respecte a l’Estat.

De debò que, en nom de la llei i l’ordre —el seu, ¡esclar!—, no els fa vergonya que un conflicte polític —sí, sí, polític— entre ciutadans catalans i els seus representants (sic) s’hagi de resoldre amb un judici polític —sí, sí, polític— a Madrid. Aquesta és la gran aposta per la construcció d’estructures d’Estat de què s’omplen la boca el president i els seus acòlits. Mirin, abans de fer-nos viure una vergonya semblant als catalans, més els hauria valgut no presentar càrrecs enlloc o com a mínim retirar-los abans que es veiessin a Madrid i que ho potinegés tot el sindicat feixista de Don Limpio, aquell que acusa el president Mas de sedició i vol fer tancar la senyora Forcadell.

Si a la senyora Tura li van pintar la gavardina, si al senyor Boada li van plantar una bossa d’escombraries per barret o si el M. H. President es va haver de passejar amb helicòpter pel cel de Barcelona com qui guanya un concurs de la tele, per mi tals accions o situacions no mereixen res més que el qualificatiu d’accidents laborals. Pensin senyores i senyors diputats que hi ha feines de bastant més risc que les seves, i que de vegades l’accident arriba tot i que s’estan fent amb tots els ets i uts, que no és pas el seu cas a la vista dels estralls socials que estan cometent. Una factura de la tintoreria, una mica de sabó i aigua a la calba al lavabo del Parlament o uns litres de gasolina a càrrec de l’erari públic no estan en consonància amb què es demanin més de cinc anys de presó per vint ciutadans catalans, que a sobre, a l’Audiència Nacional, s’expressen en català a l’hora de negar-se a expressar.

¿Així volen arribar a la independència? ¿Amb presos polítics catalans a Madrid?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

10 Comentaris
  1. Molt, molt i molt ben dit!
    Ja era hora que algún digués el que pensem molts, a risc de ser considerats antisistema per des senyoríssimes senyorials senyories.
    Segur que, en l’improbable cas que llegeixin un digital de cultura (el què???), els il·lustres di-putats i -putades no tenen… dallonsis… temps, de contestar.
    Quanta, quanta barra!!!

    • El problema és que fan coincidir interessadament dos sistemes, un de polític -democràcia- i un d’econòmic -capitalisme-, com si fossin un de sol.
      A mi, que em considerin antisistema capitalista m’honora, com a tants i tants dels “indignats”. En canvi, no em considero pas antisistema democràtic.
      La perversió de tot plegat rau en el fet que els polítics -i d’aquí el setge i la raó del desbordament de la violència- s’han lliurat en braços de l’economia de l’explotació, de la desigualtat i de la corrupció, atributs inherents al sistema capitalista, essencialment injust. I encara més: essencialment antidemocràtic.

  2. Doncs a mi no em va fer gens de gràcia aquell atac als diputats del Parlament. El cas és que jo vaig votar a les eleccions, per tant: alguns d’aquests diputats amenaçats, agredits i ridiculitzats a mi em representaven. Hi ha moltes maneres de protestar, però aquesta no l’aprovo. I el que trobo incongruent és denunciar els maleducats, brètols i vàndals quan és algun mestre que en rep els atacs físics o verbals, però, en canvi, ho aprovem si la violència va destinada als polítics. Espero que empurin aquests pollosos, que l’únic de què són dignes és de ser tancats en una gàbia perquè els tirem cacauets.

  3. No barregem les coses, Sr. Camps : els brètols a la presó una bona temporadeta; el judici però, a Barcelona, i en català.

  4. Retroenllaç: Ja podem anar fent declaracions de sobirania, ja...

  5. Si volem decidir on s’han de celebrar els judicis que puguin haver-hi a favor o en contra de ciutatdans catalans i no aconseguim la independencia ja.Continuarem anant on els que gobernin a Madrid vulguin. No pentinem el gat, ni ens preguntem qui va ser primer si el ou o la gallina. Primer independencia i després CAU I NET.