Hi ha inflació de novel·la històrica?

11.11.2013

Lluís-Anton Baulenas va participar ahir al col·loqui la Barcelona novel·lesca, al Born Centre Cultural, en el marc del cicle Barcelona Novel·la Històrica, que se celebra al llarg d’aquesta setmana. Baulenas parla aquí de la novel·la històrica avui.

 

Lluís Anton Baulenas | © Pere Virgili

 

En una situació de normalitat, a qualsevol àmbit lingüísticocultural, la presència de la novel·la dita històrica té la transcendència justa. Hi és i sempre hi ha estat perquè hi ha –i sempre hi ha hagut- lectors a qui agrada i que en consumeixen. A casa nostra, però, aquesta mena de narracions està de moda. Cal matisar, com sempre, que no és el mateix una novel·la històrica que no pas una novel·la d’ambientació històrica. En el primer cas, el clàssic, trobaríem tota la sèrie de novel·les on, per damunt de tot, hi ha una voluntat clara de reinterpretació d’un període concret de la història. “Memòries d’Adrià”, de Marguerite Yourcenar en seria l’exemple més clar. Quan llegeixes aquests llibres, la diferència amb les novel·les d’ambientació històrica és clara ja que en aquestes, l’argument, la ficció, la imaginació passen per damunt. L’única semblança amb una novel·la “ històrica” és que està ambientada en èpoques més o menys llunyanes.

Hi ha un punt, però, de singularitat del cas català per raons, un cop més de les circumstàncies històriques que l’envolten. Els entusiastes d’aquest gènere ho són, en general, perquè, tal com es dóna sovint avui en dia, a més de gaudir literàriament, desitgen “aprendre”. Però a casa nostra, a més a més, s’hi afegeix la curiositat per la pròpia història, de vegades amagada, distorsionada, i sovint, encara desconeguda per un ampli sector de lectors, sobretot els de més edat. Ens podríem preguntar, doncs: A més normalitat, menys novel·la històrica?