Guia cultural per votar el 28-A (II)

22.04.2019

En aquest segon article sobre les polítiques culturals recollides als programes electorals dels partits que concorren a les pròximes eleccions generals ens centrarem en el Patrimoni. El concepte de Patrimoni és ampli i no està exempt de debat, però tradicionalment, pel que fa a les polítiques culturals, la UNESCO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, és qui ha marcat el camí en la definició de què s’ha de considerar patrimoni i què no i quines mesures cal prendre per a salvaguardar-lo. De totes les resolucions i convencions dutes a terme per la UNESCO, les més rellevants en matèria patrimonial són: la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural de 1972, la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic del 2001, la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial del 2003 i la Convenció sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals del 2005.

Santa Maria del Mar. Foto: Camille Minouflet (Unsplash)

D’aquestes convencions se n’extreu que podem entendre tres tipus diferents de Patrimoni Cultural: el Patrimoni Cultural Material, el Patrimoni Cultural Immaterial i el Patrimoni Natural. Dins d’aquestes classificacions cap qualsevol classe de bé cultural. Espanya és, actualment, el tercer país del món amb més béns declarats Patrimoni de la Humanitat; de fet, Castella i Lleó és la regió mundial amb més béns d’aquest tipus. Pel que fa a la Llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, Espanya hi ocupa la quarta posició mundial i n’és el primer representant europeu. No és d’estranyar, doncs, que les polítiques culturals espanyoles sovint s’encaminin cap a mesures de protecció, conservació i difusió d’aquest patrimoni que, alhora, és una notable font d’ingressos pel turisme que pot arribar a atraure.       

Sigui com sigui, la quantitat de béns culturals materials, immaterials i naturals d’Espanya no es limita als que figuren inscrits als llistats de la UNESCO. Des que el 1985 es va aprovar la Llei de Patrimoni Històric Espanyol, s’han classificat innombrables béns en els seus catàlegs i inventaris. El màxim grau de protecció i distinció previst per la legislació espanyola és el de Bé d’Interès Cultural (BIC). Actualment, però, gran part de les competències en matèria cultural i patrimonial estan cedides a les Comunitats Autònomes, motiu pel qual cada comunitat ha establert la seva pròpia legislació al respecte amb els avantatges i inconvenients que comporta. A Catalunya, per exemple, regeix des del 1993 la Llei de Patrimoni Cultural Català que estableix tres graus de protecció dels béns culturals; de major a menor: el Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), el Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i l’Espai de Protecció Arqueològica (EPA).

Malauradament, totes aquestes lleis són força antigues i, sovint, l’únic concepte de Patrimoni que contemplen és el material. Per això, a mesura que la UNESCO anava celebrant les seves convencions, la legislació espanyola i catalana s’ha hagut d’anar adaptant a les noves concepcions de Patrimoni que anaven sorgint. A escala estatal, el 2007 es va aprovar la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i el 2015 la Llei de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. A Catalunya, actualment no tenim cap llei específica sobre Patrimoni Natural, si bé la protecció i preservació d’aquest tipus de patrimoni està regulada pel corpus legislatiu d’altres lleis i, des del 2017, hi ha en tràmit un Avantprojecte de Llei del Patrimoni Cultural Immaterial Català i de l’Associacionisme Cultural. 

Posats en antecedents, procedim a veure què proposen els principals partits que concorren a les eleccions generals del 28 d’abril en matèria de Patrimoni Cultural i Natural; cal remarcar que l’únic partit que no fa cap aportació en aquest àmbit, més enllà de la protecció de la tauromàquia, la caça i la pesca, és VOX.

Sobre les lleis de Patrimoni

Hi ha tres partits que proposen reformar o actualitzar l’actual Llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1985: PSOE, En Comú Podem i C’s. Ciutadans en defensa una actualització, però al seu programa no indica com ni en quin sentit voldria fer-la. Els socialistes pretenen reformar la llei vigent per ampliar-hi el concepte de Patrimoni que s’hi recull i incloure-hi noves categories patrimonials que ara no s’hi contemplen, com ara el Patrimoni Industrial, el Patrimoni Fílmic, el Patrimoni Digital o el concepte de Paisatge Cultural. Per la seva banda, els Comuns volen aprovar una nova Llei de Patrimoni Cultural que substitueixi l’actual llei de Patrimoni Històric i inclogui referències al Patrimoni Mundial i al Segell del Patrimoni Europeu (actualment Espanya té dos Segells de Patrimoni Europeu: la Residencia de Estudiantes de Madrid i l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona); aquesta nova Llei de Patrimoni Cultural hauria de promoure la rehabilitació i establir una política fiscal per a cadascun dels nivells de protecció patrimonial, tant estatals com autonòmics, obligant a les legislacions autonòmiques i locals a elaborar un pla de gestió econòmica patrimonial. Els Comuns també són partidaris, com els socialistes, de reconèixer el concepte de Paisatge com a Patrimoni Cultural.

Pel que fa la a Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat també hi ha tres partits que pretenen modificar-la: JxCat, els Comuns i PACMA. PACMA i els Comuns volen revertir l’última modificació d’aquesta llei, proposada pel PP, que permet l’ús d’espècies exòtiques invasores amb finalitats cinegètiques o piscícoles (caça i pesca esportiva); la iniciativa fou aprovada el juliol del 2018 amb els vots a favor de PP, C’s, PDCat, PNV i Foro Asturias. PACMA, a més a més, proposa una gestió no violenta d’aquestes espècies mitjançant l’esterilització, la recol·locació o l’ús de vacunes anticonceptives. Per la seva banda, Junts per Catalunya aspira a derogar les parts de la llei que, segons la seva opinió, envaeixen competències de la Generalitat i li impedeixen desenvolupar una legislació mediambiental pròpia. C’s no parla explícitament d’aquesta llei però exposa que s’haurien d’elaborar nous plans estatals de recuperació i conservació d’espècies protegides i de gestió d’espècies invasores.

Malgrat que  actualment a Espanya no hi ha una legislació específica que se n’ocupi, tant el PP com C’s presenten iniciatives referents al Patrimoni Subaquàtic. El Partit Popular vol establir convenis internacionals amb determinats països per ajudar a la seva protecció i C’s aposta per la creació d’una Xarxa de Parcs Subaquàtics i Marins a l’estil dels Parcs Nacionals ja existents.

Aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona. Foto: Tarragona Turisme

Sobre l’1% cultural

La Llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1985 estableix que tots els contractes d’obres públiques de l’Estat han de reservar un 1% del seu pressupost per a feines de conservació o enriquiment del Patrimoni Cultural o pel foment de la creació artística. Només en queden excloses les obres públiques amb un pressupost menor de 601.012,10€ o les obres destinades a la defensa i seguretat de l’Estat. L’any 2013, sota el govern de Mariano Rajoy, el Ministeri de Foment va acordar augmentar el percentatge que s’aplica a les seves obres fins a un 1’5%. Aquestes mesures segueixen vigents i els partits hi han posat el seu punt de mira en els seus programes.

El PP vol destinar l’1’5% del Ministeri de Foment a obres de rehabilitació mentre que el PSOE vol revisar-ne els criteris d’aplicació i agilitzar-ne el procés de sol·licitud i adjudicació a més d’incloure-hi, específicament, el suport a la creació contemporània. Els Comuns van un pas més enllà dels socialistes i no es limiten només a l’1’5% de Foment, sinó que pretenen revisar i agilitzar tot l’1% cultural a més d’incloure-hi, no només la creació contemporània, sinó també el Patrimoni Immaterial. També proposen augmentar-ne i millorar-ne la distribució territorial. Per la seva banda, ERC planteja transferit la titularitat i la gestió de l’1% cultural a la Generalitat de Catalunya.     

Sobre la relació entre Patrimoni i Turisme

L’existència i posada en valor del Patrimoni Cultural i Natural és una de les grans fonts d’atracció turística a escala mundial. Malgrat tot, una excessiva explotació turística del Patrimoni no només el pot malmetre sinó que també pot tenir repercussions negatives pel seu entorn i pels habitants del país al qual pertany. Analitzem com enfoquen els partits polítics aquest fràgil equilibri entre Patrimoni i Turisme.

Hi ha tres partits que recullen de forma explícita als seus programes l’interès a mantenir i promocionar el vincle entre Patrimoni i Turisme: C’s, ERC i PACMA. Ciutadans reclama augmentar el valor turístic de la Xarxa d’Espais Protegits d’Espanya; PACMA defensa la creació de Plans Estratègics de Turisme Cultural que incloguin els festivals i festes populars més significatives del territori i ERC, si bé no presenta cap mesura concreta al respecte, explicita el seu suport a emprar el patrimoni cultural i natural com a eina d’atracció de turisme “de qualitat”. A més a més, ERC sol·licita la dissolució de l’empresa estatal que gestiona els Paradors Nacional i defensa, com Junts per Catalunya, el traspàs de la titularitat, la propietat i la gestió dels paradors catalans a la Generalitat.

Per la seva banda, En Comú Podem, aposta per crear un Pla de Finançament i de Gestió Econòmica del Patrimoni mitjançant la implementació de taxes turístiques i defensa l’adopció de mesures legals per protegir els nuclis històrics de fenòmens com la gentrificació i l’especulació turística.       

Mesures per a la conservació i difusió dels béns culturals

Aquest interès per preservar els nuclis històrics no és exclusiu dels Comuns, el Partit Popular vol recuperar els barris antics mitjançant la creació de línies de crèdit estatals, autonòmiques i locals destinades a la rehabilitació. Els Comuns també són uns ferms partidaris de la rehabilitació, no només com a mitjà de conservació del patrimoni sinó també com factor de reconversió del sector de la construcció; en aquest sentit, proposen adoptar mesures econòmiques i beneficis fiscals per tal de promocionar-la seguint un model de reconversió energètica i rehabilitació sostenible tot invertint-hi, també, pel que fa a la investigació.

Pel que fa als incentius fiscals, Junts per Catalunya els considera com una bona mesura per fomentar i incidir en la protecció del Patrimoni Natural. Per salvaguardar aquest patrimoni, PACMA creu que s’haurien d’adoptar més mesures legals per protegir els Parcs Naturals i les costes espanyoles i aposta per l’eliminació absoluta de zoològics i aquaris o, en tot cas, en la seva reconversió cap a centres de recuperació, rescat, reserves o santuaris d’animals. Sigui com sigui, PACMA aposta fermament per la supressió de qualsevol finalitat exhibicionista, expositiva o d’entreteniment d’aquests equipaments.    

Al seu torn, Ciutadans defensa l’elaboració d’un nou Pla Estratègic de Patrimoni Cultural i la necessitat de realitzar una exhaustiva campanya per inventariar tot el patrimoni espanyol, posant especial èmfasi en el patrimoni rural. Quant a difusió didàctica, reclama la realització de més campanyes educatives sobre el Patrimoni Cultural Espanyol a les escoles.

Pel que fa al nivell institucional, el PSOE proposa una reforma integral del Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE) per tal d’actualitzar-ne el funcionament i dotar-lo d’un model de gestió més autònom. També defensa la creació d’un Instituto de Cultura Africana y Afrodescendiente a Espanya seguint els postulats de la Declaració del Decenni Internacional d’Afrodescendents 2015-2024 de l’ONU i es compromet a donar un major suport al funcionament del Instituto de Cultura Gitana així com a impulsar mesures europees a favor del poble gitano i pel reconeixement a de la seva història, llengua i cultura. Finalment, el PSOE aposta per la creació d’itineraris culturals i la digitalització d’inventaris com a noves tècniques de protecció i difusió dels béns culturals.