Governança o governabilitat? Política

8.11.2018

Aquests dies estem tancant la revista anual de Núvol, on aquest 2018 recollirem els articles que hem anat enviant des del mes de març als nostres presos. Aquí us podeu descarregar l’últim plec de la temporada. Fa dies que rumio si els hauria de fer arribar aquest article, perquè no els volem aclaparar amb temes estrictament polítics. Quan eren a les presons de Madrid, els enviàvem textos més militants. Ara que poden veure la TV o escoltar la ràdio en català, ens sembla més adient oxigenar-los amb peces de caire cultural.

La setmana passada vam asssitir al clam unànime en favor de la unitat a les manifestacions celebrades davant els centres penitenciaris on hi ha retinguts en presó preventiva els líders independentistes. Els nervis i la divisió que viu aquests dies el moviment republicà s’explica en bona part per la barreja i confusió de dos conceptes que se solapen, però que no són idèntics ni tampoc mútuament excloents: governança i governabilitat.

La governança fa referència a les eines amb què ens dotem o ens doten per governar-nos. La constitució espanyola i els estatuts d’autonomia han definit des del 1978 les regles del joc i les atribucions d’unes institucions que regeixen la presa de decisions. És evident que l’independentisme avui se sent engavanyat dins l’autonomisme fixat per l’ordre constitucional.  I ara més que mai que s’han trencat les regles del joc. Els tres partits sobiranistes reclamen un nou model de governança: la república.

Governança, però, és un terme molt més ampli, que també abraça l’organització de la cosa pública (res publica) en tots els seus àmbits: la participació, la transparència, les relacions institucionals, la rendició de comptes, els mecanismes de la contractació pública, la gestió de l’esfera público-privada, la defensa de l’interès públic per damunt dels dels lobbies, etc. àmbits en què hem de treballar per construir una autèntica cultura republicana. L’exigència d’assolir una bona governança no hauria d’esperar a una futura Catalunya independent sinó que cal cultivar-la des d’ara mateix. Si bé en el marc d’una república independent es disposaria de plena llibertat per legislar, del control dels recursos i un sistema judicial propi, els reptes que hem enumerat més amunt serien igualment imprescindibles de satisfer.

La governabilitat, en canvi, és la possibilitat d’establir majories parlamentàries que permetin aprovar lleis i pressupostos, i de portar a terme un programa de govern que s’ha explicitat prèviament en campanya electoral. Es pot gestionar la governabilitat encara que el model de governança en el qual s’inscrigui no sigui el desitjat. Ara bé, la governabilitat es complica quan el punt principal del programa electoral  amb què s’ha guanyat unes eleccions és justament la suspensió del règim autonòmic per instaurar una república independent.

Si la governança és estructural, la governabilitat és conjuntural. El referèndum ens va interpel·lar sobre la governança. A les eleccions del 21-D ens apel·laven a confirmar el resultat del referèndum, però ens hi jugàvem la governabilitat. La governança determina el model i les prestacions del cotxe amb què ens movem. La governabilitat és la possibilitat de tenir el control del volant, o no. De conduir el cotxe, en definitiva, encara que sigui una carrossa o no corri tant com voldríem.  Ara bé, tenir el control del volant no serveix de res si l’únic que volem és canviar de cotxe.

L’estira-i-arronsa dels independentistes és l’expressió del dilema en què ens trobem: decidir si s’ha de supeditar la governabilitat als anhels d’una nova governança o bé si hem de deixar en suspensió la unilateralitat per garantir la governabilitat. Ens trobem atrapats en aquest cercle viciós, que ens agita entre dues ràbies, una centrífuga i una alta centrípeta. La pulsió per una nova governança dóna fuel a la ràbia contra l’enemic exterior. L’afany de contemporitzar dins l’autonomisme en pro de la governabilitat alimenta la ràbia interior i la descofiança envers els traïdors.

Ara mateix disposar d’una majoria independentista no és garantia automàtica de governabilitat, perquè els partits que la componen tenen visions diferents a l’hora de fer prevaldre governança o governabilitat. La governabilitat es juga dins el terreny de joc de l’autonomisme. L’anhelada governança republicana només es pot conquerir des de la unilateralitat.

I els presos polítics, quin paper hi juguen en tot això? Han parlat clar. No volen ser moneda de canvi per a l’aprovació dels pressupostos de Pedro Sánchez. El seu sacrifici és tan gran que només té sentit si serveix per assolir un canvi significatiu de governança.

Els reptes de la governança no s’acabaran amb la independència. Hem d’estar en disposició d’afrontar-los i preparar-nos-hi abans i després. Mentrestant, el llarg camí cap a la república (el famós full de ruta, ara per ara inexistent) serà impossible de traçar si no ens garantim peremptòriament la governabilitat que ens hem guanyat a les urnes.

Guerra o política serien dos termes simètrics al binomi governança-governabilitat. Hem de decidir si ens trobem enmig d’una guerra (a la qual hem decidit resistir pacíficament) o si també ens hem de moure en l’arena política. Es pot viure a la trinxera i fer política alhora? Sí que es pot, sempre s’ha fet, i potser és més necessari que mai, perquè quan estàs exiliat o engarjolat l’única arma que et queda és la política.