Gespa, pèrgola i barbacoa

29.08.2018

A Pere Calders

 

Té gairebé dos anyets, sap que no pot guixar a terra amb els colors, a terra no, diu, ho sap, només sobre el paper, però agafa el verd i s’hi aplica, s’hi està una bona estona…

I fa créixer herba al parquet.

I nosaltres, entre emprenyar-nos amb ell i no emprenyar-nos-hi, entre crucificar-lo i comptar fins a cent, triem creure’ns el seu gest.

Hi caminem descalços. Hi juguem a pilota. Hi fem tombarelles. I havent sopat ens hi estirem panxa enlaire a mirar els estels, contentíssims de tenir per fi jardí tot i viure en un cinquè tercera.

Al final, a casa ens salva la imaginació. De vegades, ni això. Però sovint és tot el que tenim.

Etiquetes:

Respon a Montserrat Font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. Algú va dir que sense imaginació no existeix la realitat. És un conte preciós. Enhorabona!

    • Hola Argi! Encara ni tan sols hem fet el recompte de vots, però està bé desitjar-li al Jordi que guanyi el primer premi! 😉