Geni i signatura de Vinyoli

19.12.2014

És llarga la nòmina de poetes catalans que han manipulat el seu nom a l’hora de signar els seus llibres. Jaume Bofill i Mates i Joan Oliver s’escuden rere un pseudònim. Rosselló-Pòrcel posa un guionet entre els seus cognoms per reforçar una tensió accentual. J.V. Foix, que era partidari de no firmar, s’inicialitza el nom compost com si fos un fals pesudònim. Ferrater afegeix una r i estableix una firma pròpia respecte al cognom familiar. Enric Casassas ha acabat signant Casasses per singularitzar el nom d’un altre poeta, Enric Casassas i Simó, el seu progenitor, i desmatar així el pare amb una vocal diacrítica.

 

Cartell del I Simposi Internacional Joan Vinyoli, obra de Perejaume

Cartell del I Simposi Internacional Joan Vinyoli, obra de Perejaume

I Joan Viñoly, que és el cas que ens ocupa, es regularitza la grafia aconsellat per Carles Riba: la y final és substituida per una i, però la y no es perd del tot, perquè la ñ castellana es converteix en una ny.  El cartell del I Simposi Internacional Joan Vinyoli, celebrat ara fa deu anys a Santa Coloma de Farners, era en aquest sentit especialment revelador. Amant de les signatures, Perejaume va saber plasmar la natura arbòria i incandescent de la poesia de Vinyoli. “Fill del foc i les ombres,/ a recer de la nit/ el vent de la paraula /se m’ha tornat un arbre”, escriu l’autor a El callat. Tant si els seus versos s’eleven en l’altura com si se submergeixen en les profunditats, al capdavall de somnis o pensaments, la cadència dels seus versos tendeixen a obrir-se en branques, dibuixen una ramificació arborescent. En enlairar-se, la V de Vinyoli s’embranca i es multiplica en forma de Y, una Y que es torna a convertir en una V que arrenca de les profunditats per obrir-se i enlairar-se, i així successivament. Només cal llegir qualsevol poema de Vinyoli com si fos un arbre per adonar-se’n: “jo m’arbro / entre les mans del vent”, escriu Vinyoli al Llibre d’amic.

El cartell de Perejaume fa pensar també en un aplec de cargols que treuen la banya i deixen un rastre d’oli rere seu i il.lustra una percepció compartida entre els ponents del simposi: assistim a l’eclosió definitiva del poeta entre les noves generacions, i la multiplicació de Vinyoli en molts vinyolis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Us felicito! Un dia vaig antrar a Núvol via Vilaweb, i em va engrescar a fer un tastet de tan en tan.
    Gràcies !
    i endavant !
    viqui