Fomentem la lectura o fomentem l’engany?

A vegades més valdria que alguns dels qui fan llegir es dediquessin a una altra feina menys “delictiva”.

Josep M. Aloy planteja en aquest article, originàriament publicat al blog Mascaró de proa, les dificultats que tenen els professors de secundària a l’hora de fer llegir els adolescents i qüestiona algunes lectures que es prescriuen als Instituts. “Hi ha, encara, massa professors que fan llegir sense haver llegit”.

The Fantastic Flying Books of Morris Lessmore

El comentari d’avui és un d’aquells que no hauria volgut escriure mai però no podem ser tan ingenus i pensar que això de fomentar la lectura és sempre una activitat tan dolça com formativa i d’una transcendència capital en l’educació dels nois i noies. A vegades més valdria que alguns dels qui fan llegir es dediquessin a una altra feina menys “delictiva”.

M’explico: a diversos Instituts de Secundària “s’obliga” a llegir el llibre Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal de Cristina Fernández Cubas, un conjunt de vuit excel·lents relats no massa fàcils per als lectors poc habituats a llegir. Després de la lectura del llibre —una lectura individual i sovint sense ser ni orientada ni acompanyada ni, amb prou feines, estimulada— es passarà un control —nefasta paraula!— on els alumnes hauran de contestar —sisplau per força— preguntes que tenen sobretot la finalitat d’esbrinar si el llibre s’ha llegit i sobretot si els lectors l’han entès i, potser en algun cas, si s’ho han passat bé llegint-se’l.

Fins aquí semblaria que la cosa no té massa delicte tot i que ja és prou greu fer llegir obligatòriament sense cap estímul ni cap orientació. Però seguim: ara entreu a Google i busqueu el llibre de Cristina Fernández Cubas. Jo ho he fet i he trobat una pàgina on algú, no sabem qui ni amb quin objectiu solidari, engipona un resum de cada un dels vuit relats, breument i sense trencar-s’hi massa la closca i, un cop fet això, ho penja en un acte de servei a la comunitat estudiantil. Pocs dies després, la seva tasca solidària és recompensada —almenys fins ara— amb quinze comentaris d’estudiants que han consultat la pàgina i n’han llegit els continguts.

Els comentaris que hi han deixat són prou eloqüents i no caldrà pas que els comenti. La majoria tenen un mateix tarannà: Amb això aprovo”, “… se piensa la de castellano que voy a leer el libro teniendo esto”; “Graciass!!!!! con esto dejamos KO y fuera de juego al profe jajajaja…”; “Esto si que sirve, mañana a por todas XD”; “Mañana examen jojojo. Mil gracias ^^”. Dos o tres comentaris agraeixen els resums i un o dos en critiquen algun error… No hi ha un sol comentari que hi afegeixi alguna reflexió sobre el llibre o un comentari sobre algun aspecte interessant a partir de la seva lectura.

Ja sé que és una mostra molt esquifida, tot i que prou significativa, però em suggereix algunes reflexions. Per exemple, crec que a molts estudiants és pitjor fer-los llegir per obligació que no pas no fer-los llegir res. Dit d’una altra manera: crec que és millor que no llegeixin que no obligar-los a fer veure que han llegit. S’ha de ser bastant ingenu per creure’s que estàs fomentant la lectura quan en realitat estàs fomentant l’engany i, com a conseqüència d’això, la desaparició, entre els joves, de la lectura com a plaer, com a descoberta, com a creixement personal, com a oportunitat d’obrir debat dins l’aula… Hi ha, encara, massa professors que fan llegir sense haver llegit. Sense ser amants de la lectura. Fer llegir és facilitar i promoure que els alumnes parlin entre ells, debatin, s’esbatussin si cal, i opinin i reflexionin sobre el que han llegit i comparteixin dins l’aula les seves emocions…

En el camp de l’ensenyament encara hi ha massa gent que fa coses sense estar-ne prou preparat, desprestigiant així una professió que hauria de ser de les més dignes, delicades i creïbles i que alguns saben portar amb una enorme dedicació i dignitat. I sort en tenim, d’aquests últims! No sé com entomaríem el fet que ens operés del cor un metge que no està prou preparat per a fer-ho. Però és clar, en el món de l’ensenyament, en el món de la canalla, els errors passen desapercebuts fins i tot pels mateixos que els cometen. Però el futur dels joves se’n ressent, i de quina manera, sobretot quan alguns en comptes de fomentar la lectura, com dic en el títol, fomentem l’engany. Fomenten l’engany entre els estudiants i, alhora, s’enganyen ells mateixos. O potser és tota la societat la que ja ha perdut la capacitat de transmetre l’alegria que comporta llegir?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació