Follem, follem, que el món s’acaba

27.09.2018

Com aprenem a follar? És la pregunta que llança el nou vídeo promocional del Saló Eròtic de Barcelona, que ja en porta uns quants amb reivindicacions feministes. Amb el porno, s’autorespon. I assumeix l’acusació que la pornografia mainstream reforça la cultura de la violació i, per tant, si no hi ha una educació sexual universal i efectiva, estem aprenent a equiparar el sexe amb violar o ser violades.

No tots aprenem a follar amb el porno. Els que en venen diuen que el 75% dels que en miren són homes, així que hi ha un percentatge important de la població que segur que no. El que sí que és cert és que aprenem a follar fatal. El mateix cartell d’enguany, dos gossets fets de globos que s’ho fan, ho demostra. Coit, coit i més coit, que és el plat fort del menú a la majoria de webs de pornografia. I aquí tenim el problema més important de l’educació sexual: el coitcentrisme.

De vegades hi ha algú prou estúpid com per atrevir-se a fer en veu alta la pregunta que passa pel cap a molts heterosexuals: «i les bolleres, com folleu?». La resposta lògica seria «força millor que els heteros, gràcies per la preocupació». Diversos estudis demostren que les lesbianes tenen més orgasmes que les heterosexuals, i no gràcies a cap súper poder, sinó sobretot a una sexualitat que té en compte tots els cossos implicats, i no només una part d’un d’ells. La pregunta «com folleu les lesbianes» només s’entén des de la perspectiva coitcentrista, en què l’única relació sexual real és la té un senyor amb una polla erecta en algun lloc. No se’n salva ni el mal anomenat «porno lèsbic», on es veuen unes senyores amb unes ungles molt llargues que no fan la majoria de coses que podrien provocar orgasmes a la majoria de dones, però que sembla que exciten molt els senyors. Casualment, les lesbianes són dones, i les dones miren menys porno que els homes. Potser el fet de tenir una orientació sexual no normativa, amb unes pràctiques que es qüestionen, ajuda a escoltar el cos (el propi i el de l’altra), a buscar què ens agrada, sense tantes preconcepcions sobre el que «ens hauria d’agradar».

«El porno tenía que cambiar. Ahora mandamos nosotras.», diu l’espot del Saló Eròtic. I em molesta el passat, «tenía que cambiar», com si la feina ja estigués feta. He passat per unes quantes pàgines de les més conegudes i hi ha molts deures a fer. Noies molt joves, amb cossos molt normatius, amb homes ni tan joves ni tan convencionalment atractius, i molta polla pertot arreu. Diria que el porno majoritàriament no ha canviat, i no només ens educa sobre les pràctiques concretes que són acceptables, sinó també sobre els cossos que són desitjables.

M’agradaria pensar que el Saló Eròtic serà coherent amb el que anuncia i mostrarà només porno feminista. És a dir, pornografia filmada majoritàriament per dones, sense explotar ningú, lluny de la normalització de la violència, amb cossos de tota mena, pràctiques de tota mena, desitjos de tota mena. Aquesta pornografia, que és minoritària i que consumeixen sobretot les dones, existeix. Cal pagar-la, normalment, i no és a l’abast dels adolescents que busquen continguts gratuïts. Per això seria encara més interessant que fos la protagonista indiscutible del Saló, i que no es permetés que s’hi exhibís res que anés contra els principis que proclamen a la web. Em temo, pel que m’han explicat les companyes que hi han anat altres anys, que no serà així.

Seria fàcil fer una esmena a la totalitat i dir que són uns hipòcrites. Potser en part ho són, però cal reconèixer un esforç al Saló en els continguts dels tallers que fan. Des d’squirting fins al paper del sol pèlvic en la menstruació i la sexualitat, des de la prevenció de MTS (sense alarmismes, aclareixen) fins a reflexions sobre la identitat de gènere. I cal reconèixer aquest esforç perquè podrien no fer-lo. La majoria del públic que hi va segurament no hi busca això, i està bé que ho trobi.

Sigui com sigui, i mentre no tinguem un Saló Eròtic Feminista, entre un Saló Eròtic que ensenya porno masclista i res més, i un Saló Eròtic que ensenya porno masclista i algunes altres coses, prefereixo el segon. I més, si fa virals vídeos amb reflexions contra la cultura de la violació. Rentat de cara d’una indústria que majoritàriament explota les dones més joves i més febles, és clar que sí. Però que vegin la necessitat de fer-se aquest rentat de cara és un primer pas que indica que la societat demana canvis més profunds.

Amb unes amigues ens estem plantejant d’anar-hi, per allò de criticar amb coneixement de causa. I per veure si tenim una sorpresa i hi trobem alguna cosa que encara no sabem que ens agrada. Perquè en el sexe, com en tantes coses de la vida, el millor és la formació continuada. I, més enllà de la teoria, pràctiques personalitzades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

8 Comentaris
  1. Molt intresant i reeditat “El nuevo desorden amoroso “ parlant de falocràcies i coitcentrisme.

  2. Avui comentaven a la presentació, que cal canviar-lo i segurament no ho faràn en una edició ni en dos. Al final les productores, les distribuïdores, la indústria majoritària vend el que la majoria de la societat demana.

    És a dir produeixes allò que una majoria demana i vol, la qual et compra el producte i et dóna diners, per menjar i tirar endavant. Seria una mica com TeleCinco y Max, un canal et dóna molt de menjar que és el que la audiència compra, i l’altre és per a una minoría. Com la poesía en les editorials.

    La feina és a les famílies i a les escoles, el cinema americà no sé si preténia educar, l’home fort i viril fumant, la dona delicada i dolça… el cinema dels anys 50 del segle passat. Avui per sort els estereotips no són els mateixos, fumar ja no està ben vist. Amb el sexe passa el mateix. La culpa no la tenen els qui viuen d’ell, sinó els que formen la demanda. Crec que el Saló va ben encaminat i temps al temps els canvis són possibles, costen, no són fàcils però pas a pas.

  3. Tot són opinions, però un altre vegada titols a noticies mediocres per captar la atenció. Formació continuada en que ? Si a cada vida que vivim hem de perdre el temps per aquests temes…..i si només vivim una vida, encara pitjor.

    • Perdre el temps en…”aquests temes”? No sé si vols dir que no val la pena el reciclatge mental, el reconstruir-se quan es tenen estereotips demolidors sobre el sexe, el obrir la mirada i concebre les relacions sexuals i allò eròtic d’ una altra manera (més respectuosa, sí, i amb més possibilitats).
      Tot això val la pena, i de segur que moltes persones, especialment homes, ho necessiten.

  4. Ara les “feministes de Twitter” van contra el porno? Perquè no parlen de crear contingut per a dones sinó de canviar el dels hòmens? El qual per cert és molt variat, però lògicament si algú només es fixa en la portada veurà el més estàndard, ja que és el més popular, però amb menys de 10 segons de cerca pot trobar cossos no-normatius, escenes sense coit, sense “polla”, amb “pràctiques de tota mena”, etc.

    Un xicotet diccionari per a desxifrar l’article:
    Cos normatiu = jove, atractiu per a un alt percentatge d’hòmens (trets que evoquen fertilitat).
    Explotar = “No puc concebre que algú participe en eixes pel·lícules per voluntat pròpia, i per tant ha de ser baix coacció”.
    Porno feminista = Porno que no ofén a les “feministes de Twitter” (no és necessari que els agrade, només que no les ofenga).
    Porno masclista = qualsevol porno que no és feminista segons la definició anterior.

    “seria encara més interessant que fos la protagonista indiscutible del Saló, i que no es permetés que s’hi exhibís res que anés contra els principis que proclamen a la web”
    Bona estratègia perquè siga protagonista indiscutible, prohibir tota la resta, tal vegada no ho facen perquè l’edició següent seria l’última, a causa d’un descens abismal de l’assistència.

    • Buf. Doncs quina merda de món si només vol erotisme old.style. Si el saló ha de dependre d’ aquesta clientela, que plegui.

  5. Jo no vaig aprendre a follar veient revistes o vídeos porno, entre altres coses perquè no estic segur que hores d’ara en sàpiga. Si del que es tracta és de ficar el ninot dins d’una cavitat calenta i humida i fer el moviment de vaivé fins arribar a l’esclat final, llavors, sí que en sé, de follar. Però per fer això no cal formació. En aquest cas, la raó de la formació vindrà per altres conceptes. Amb la pràctica, que és la manera amb què he après el que sé, he arribat a la conclusió que el follar és com el menjar (i que no se’m mal interpreti): Si cuines la vianda a foc lent, amb xup-xup, té més bon gust i és més sana que el menjar ràpid. Tot i que, de tant en tant, una hamburguesa amb ceba tampoc s’ha de menysprear.

  6. No sé, Bel.
    M’agradaria veure-ho com tu, però, jo ja vaig passar per aquetes dubtes l’any passat i vaig anar-hi per, com tu dius, criticar amb coneixement de causa i, encara tinc la sensació que, aquets espots publicitaris tan punyents i aquets tallers que, se suposa, són per a dones només una pantalla per a que les feministes no se’ls tirin al damunt.

    Tan de bo m’equivoqui!