Fins als borbons

10.04.2013

Sabeu què? Vivim en una monarquia. És un tema seriós, aquest: ens diuen que vivim en democràcia, però el cap d’estat és un senyor que de tant en tant es posa corona i regna sobre els seus súbdits per dret diví. Aquest és l’esperit, amics: si parles d’extraterrestres és que ets boig, però, d’altra banda, és perfectament normal dir que Déu Nostre Senyor va baixar a la terra per dir a Felip V que el regne d’Espanya era seu i dels fills dels seus fills.

 

 

El tema de la monarquia és delicat i, si hom no s’atura a pensar-hi, pot passar desapercebut. Jo no tenia del tot clars els límits fins que un dia em van portar davant del jutge per fer veure que apuntava a un dibuix del rei amb una pistola de plàstic. Conclusió: no es pot fer broma del vostre monarca. És una de les dues coses que heu d’ensenyar als vostres fills. L’altra és que han de rentar-se les mans després de pixar.

Si no teniu respecte pel vostre rei, si no us aixequeu al matí a hissar la bandera espanyola i si no reseu per ell quan li passa alguna desgràcia, aleshores és que no sou uns bons súbdits. I el que vol la Corona, el govern i, en definitiva, el país on diuen que vivim, són bons súbdits; lleials i obedients, que paguin cada mes els impostos pertinents perquè la casa reial pugui seguir amb la seva tasca importantíssima. No us puc explicar exactament en què consisteix aquesta feina, però es veu que fan grans coses pel país. No em feu dir quines, no sigueu impertinents.

El cas és que la vida dels Borbons és plena d’anècdotes fabuloses que ara, per manca de temps i espai, no us puc resumir, però us en podreu fer una idea amb el llibre que esteu a punt de llegir o que, probablement, ja esteu llegint –al cap i a la fi, qui és llegeix els pròlegs?

Si finalment resulta que és delicte riure’ns de la família reial, els autors que signen les següents pàgines passaran ràpidament a disposició judicial, o sigui que gaudiu-ne mentre pugueu. I, sobretot, no confieu en la gent que s’empara en termes tan complexos com democràcia o llibertat d’expressió: potser no són ben bé com ens els volen vendre.

Pròleg de Fins als Borbons. 38 dibuixants emPalmats. (Angle Editorial, 2013)