Filtració per eliminació

Eren els anys 90 quan la irrupció dels discs compactes entrava en el seu punt més àlgid. La generació que va viure musicalment aquella època recorda algun àlbum de música (no una sola cançó single sinó un àlbum pràcticament complet) del qual de sobte tothom parlava i sonava a totes les emissores de ràdio comercials a més de la televisió. És en aquesta situació en què comença també la història de Dell Glover.

Thomas Gunter, oficial de contractacions de la 733rd Civil Engineering Division, en una de les trituradores de documents classificats i secrets el 7 de maig de 2014 a Recycle Center at Fort Eustis. | Per Airman 1st Class Kimberly Nagle [Public domain], Wikimedia Commons

Dell Glover era un treballador de l’empresa PolyGram, la qual s’encarregava de fer les còpies de la música en discs compactes que després es distribuïen a les botigues per ser venudes. En la seva situació va veure com dins l’empresa els mateixos treballadors extreien còpies d’aquesta música i la feien sonar a festes i celebracions personals amb presència fins i tot dels càrrecs directius de la mateixa empresa. Així que veient la laxitud que hi havia sobre aquesta extracció irregular va decidir treure’n un rendiment econòmic i va optar per posar pel seu compte la música no sols en el mercat de venda de discs compactes sinó també a grups filtradors de música a Internet.

L’empresa PolyGram acabaria posant mesures de seguretat per impedir que fos tan fàcil aquesta via de filtració però Dell i els seus còmplices dins de l’empresa van burlar aquestes mesures de seguretat extraient els discs compactes amb la música a través del sistema d’eliminació de la mateixa empresa, el qual no estava suficientment regulat ni auditat per comprovar tot el que s’hi abocava. Va ser així com Dell es va convertir en un dels grans proveïdors de música per aquesta via durant anys i va burlar així les mesures de seguretat fins que el 2007 l’FBI es presentaria a la fàbrica de PolyGram per detenir-lo.

Aquest cas de filtració a través de discs compactes m’ha recordat el cas de Chelsea_Manning. En el seu cas va filtrar els documents a través d’un CD-RW (és a dir un disc compacte regravable), que va titular Lady Gaga per tal d’esquivar les mesures de seguretat. Aquestes mesures de seguretat es basaven en la prohibició de targetes de memòria o discs durs externs a qualsevol instal·lació on hi hagués qualsevol dels set milions d’ordinadors del Pentàgon i les forces armades.

L’ordre de seguretat, però, es va emetre perquè així s’evitava la infecció de virus informàtics a la xarxa i l’eliminació d’informació classificada. Justament els discs compactes no estaven inclosos en aquesta prohibició. A més Manning va utilitzar també cobertes d’àlbums de música coneguts i fins i tot feia veure que taral·larejava cançons mentre copiava els documents que més tard filtraria.

Però tornem a les filtracions per eliminació, que és el motiu d’escriure aquest article. De casos que podríem interpretar com filtracions n’hi ha molts però que es deguin al que podríem considerar eliminacions ja seria més restringida la interpretació. Alguns, com el cas de l’Arxiu Històric de la Policía Nacional de Guatemala, no serien ben bé eliminació (i algú trobaria inadequat parlar de filtració), ja que estaven en una fase, podríem pensar, prèvia a entrar en l’eliminació, que la va aturar el fet que fortuïtament fos descoberta tota la documentació històrico-administrativa de la Policia Nacional en un magatzem que en teoria estava destinat a l’emmagatzematge d’explosius. Finalment van emprendre la laboriosa tasca de salvament i conservació institucions i organitzacions diverses, entre elles, Arxivers sense Fronteres.

Un cas més conegut són els arxius de la Stasi, que aquests sí que van entrar en una fase d’eliminació, tot i que afortunadament no va ser prou eficaç per evitar-ne la destrucció completa. S’explica que posseïen poques màquines destructores de paper i les que tenien no eren de massa bona qualitat perquè s’havia primat més la conservació documental que no pas l’eliminació. No hi va haver temps tampoc a entrar en la fase de crema i destrucció a química. Els avenços en reconstrucció documental amb la informàtica recompondria el trencaclosques amb què s’havia convertit la documentació atrapada enmig de la voràgine estripadora.

Amb tot es podria entrar a augmentar encara més el pànic conservacionista de bona part del món de la cultura i no voler anar més enllà del fet que tant la filtració com l’eliminació són temes que preocupen i molt a qui gestiona documentació. Els arxivers (juntament amb altres professionals) plantegen i aporten la visió que una filtració és una publicació irregular, un crit desesperat de qui demana més transparència i honestedat. I que una eliminació descontrolada és també un procés irregular i un crit desesperat de qui es veu sepultat per una documentació incòmoda i que segurament creu que ja no hauria de gestionar.