Evocació i record

17.01.2014

Avui, divendres 17 a les 20,15 hores, el Casino Menestral de Figueres (carrer poeta Marquina, 2) acull un homenatge a Joan Vinyoli a tres bandes: Antoni Clapés, Carles Camps Mundó i Roger Costa-Pau recitaran Vinyoli i explicaran com es van endinsar en els seus versos. I diumenge Joan Vinyoli arriba a El Born CC de la mà de Xavi Múrcia.

 

Joan Vinyoli

 

Em penso que em vaig fer lector apassionat de Joan Vinyoli quan vaig conèixer la seva poesia en el volum de Poesia completa, publicada l’any de la mort del Dictador. Allà hi mancaven, és clar, els grans llibres que havien d’arribar després: el Vinyoli més madur i, també, més conegut; però, en bescanvi, jo hi vaig poder descobrir El callat que, aleshores com ara, és un indret on habito: una poesia carregada de força i, alhora, de misteri començant pel mateix títol, uns poemes que, “de cop (s’)il·luminen les nits/ amb paraules com flames” per a aquell “arbre que s’allunyà del bosc” que jo també creia ser. Trobava en aquella escriptura el referent que em calia per transitar per un camí que, amb dubtes i vacil·lacions, havia emprès ja feia uns quants anys.  Cansat de disputes retòriques que encara duren, aquella veu em deia que “hi ha un cant líric més profund que tendeix al despullament i a la simplicitat”. I que “En la set de qui cerca neix profunda la veu”. Recordo com va impressionar-me el poema que obre el llibre, el bellíssim quartet que dedica a la seva tia (jo llavors no sabia res de la importància que aquesta “petita dona humil,/ rica d’amor i de sofriments i de plors” havia tingut en la vida de Joan Vinyoli: Pep Solà encara no m’havia fet enfilar a la Bastida dels somnis), així com Gall, El boscater, Algú m’ha cridat, El Callat o Aturo la imatge pura.

El 30 de maig de 1979 va tenir lloc a la llibreria Els dies, de Sabadell (que jo llavors regentava) una doble presentació: l’Obra poètica 1975-1979 de Joan Vinyoli (a càrrec de Vicenç Alatió), mentre Vinyoli, al seu torn, presentava el primer llibre d’Altaió, Sempre som afany; Josep Maria Sala-Valldaura –que poc després començaria un treball d’anàlisi de l’obra vinyoliana, que no es publicaria fins després de la mort del poeta– acompanyà els dos poetes. Aquell vespre vam anar a sopar en un restaurant popular del raval sabadellenc; vam asseure’ns de costat i crec que vam sintonitzar molt bé. A partir d’aleshores ens trucàvem alguns dissabtes al matí: unes trucades llarguíssimes, en les quals el poeta em donava a entendre que se sentia com un outsider dins el sistema literari català, malgrat que aleshores ja gaudia de bastant reconeixement públic. Com que la llibreria també feia unes modestes publicacions (les edicions dels dies), li vaig proposar de publicar algun text espars, atès que per als llibres de poemes ja tenia editor. Un dia em va brindar una excel·lent, brillant idea, però i no pas per manca de ganes seva ni mevano va poder arribar a port.

Quan es complia un any de la mort de Joan Vinyoli vaig escriure el poema Solitud, que porta una dedicatòria –cosa altament infreqüent en mi– que diu “a J. V., un any després”. Transcric el poema, que forma part del llibre Crepuscle de mots, a tall de modesta contribució en ocasió d’aquesta lectura-homenatge empordanesa:

Ni en la solitud, no creguis mai

que estàs sol del tot: t’acompanyen,

com ombres pressentides, mots, imatges,

records; potser un tendre somrís.

Però és també llavors quan t’adones

que se’t va desfent la vida als dits

(car viure pot fer tant de mal!…),

i truques a una porta, i a una altra

i a una altra, i totes són closes

per a tu, llevat la de la mort.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Bones línies, Antoni. I bons versos. Es fa difícil no ser un lector apassionat de Vinyoli: la set de cada poema et porta al següent. Diria, fins i tot, que només poden passar dues coses: o ser-ne un apassionat o no llegir-lo.

    • Tens tota la raó, Carles. Amb els bons poetes (i Vinyoli n’és un, i dels grans), només pots apassionar-t’hi i deixar que t’acompanyin tots els dies de la teva vida.