Ets un pendó, Fulquet

14.02.2015

Fa uns dies Perejaume va participar en un concert de Qvixot Quartet al Palau de la Música. L’Ona Balló hi va assistir i en va fer aquesta crònica esplèndida a Núvol que avui recuperem a l’speaker’s corner. Josep M. Fulquet no hi va assistir, però ha tingut l’atreviment de carregar-s’ho en un article que publiquem avui a Núvol. Per què? L’article de Fulquet té un punt sagnant, però no podia pas censurar-lo després del merder que hem muntat a Núvol amb l’article de Sánchez Piñol que han aixecat a La Vanguardia. Vol dir això que s’ha obert la veda i ja podem treure la kalaixnikov? No ben bé. M’explicaré.

Josep Maria Fulquet ha encès la polèmica

Josep Maria Fulquet

És evident que Fulquet no ha entès la maniobra de Perejaume, que va instal·lar una alzina muntanera al bell mig del Palau de la Música perquè el quartet de corda la fes ballar al ritme de la música de Pascal Comelade. Però aquest article que llegiu va d’una altra cosa.

Perejaume és l’artista de la transposició. Tota la seva obra emana d’una visió espacial amb què ens convida a captar el relleu de les coses, l’orografia del nostre món mental, els gestos de la natura que s’humanitza i de la paraula que es fa obra en emanar de la terra. Perejaume sempre s’alzina (s’enfila) i ens fa besllumar coses que demanen una certa il·luminació. Perejaume arrossega més els homes de fe que els descreguts.

Fulquet, en canvi, desconfia dels ascetismes que ens fan passar gana. No combrega amb rodes de molí, ni té tirada mística perquè és més aviat l’escriptor que mira a terra i veu la merda de gos que trepitgem. Tant si és perquè té un detector de mentides o per la seva deformació professional de corrector, Fulquet és d’aquells que no en deixa passar ni una. Tan aviat s’indigna per la deixadesa lingüística com s’enriola en la denúncia de la impostura. El seu facebook és d’una misantropia demolidora. La seva autoexigència és tan bèstia que no podrà ser mai un poeta prolífic.

El món de Perejaume és obert, no té tanques ni hi ha obra humana que el reclogui, si no són les corbes de nivell. No es deixa atrapar per la història, perquè es belluga per un pla geològic. Perejaume té un idioma propi, per això fa tan difícil d’atacar la seva llibertat.

Fulquet, en canvi, entén la llibertat d’una manera ben diferent, i no se sent lliure si no pot carregar contra els poderosos i els petulants, contra l’amiguisme i els lobbies, amb el risc de quedar-se sol a casa com un amargat.

Perejaume i Fulquet són dos tarannàs completament diferents. El primer ens enlaira i ens transporta per marines i boscatges. El segon és el torracollons que ens amorra a terra i ens fa veure la merda que portem a les calces. Vénen del mateix poble, però no es trobaran mai, perquè són dues cares d’un mateix país, i a Núvol els necessitem a tots dos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Ai, Bernat, Bernat,
    no sé què és en Fulquet, però segur res del que en dius!

    Si dius el que dius és perquè, a part de censor, com em vas demostrar temps enrera, quan vas vetar les meves meravelloses intervencions martipèdiques, ets un cull llogat i un cagacalces!

    Com pots defensar l’artista (sic) convergent per execel·lència!

    • Hola Martí,
      Els comentaris a Núvol són moderats i rarament censurem res, fora que siguin comentaris insultants o grollers. Pel que fa als comentaris que en el passat t’he vetat, va ser perquè hi deixaves enllaços al teu blog. I com que el teu blog no ens diu res, no tenim cap obligació a enllaçar-lo. Aquí pots deixar els comentaris que vulguis, però la potestat d’enllaçar és discreció de la casa. Bona nit.