Escrúpols d’intel·lectual

17.12.2014

El jove professor de literatura que feia una estona que viatjava, dret, es va fixar de seguida en una mossa de bandera que, després d’avançar-se a un vell que també pretenia el mateix seient, va obrir i escorcollar la bossa. Esperançat i a l’aguait del títol de qualitat que confiava que la noia en trauria per llegir durant el trajecte del metro, la noia el va desil·lusionar quan, mig minut més tard, es va abocar amb avidesa a devorar un paperot infame, atapeït de xafarderies de rics i rucs, que resseguia lentament amb un dit i una mirada de satisfacció, com si s’hi trobés, movent a poc a poc uns llavis molsuts, vermells i molt humits perquè hi passava sovint una llengua enjogassada i prometedora. A l’hora de baixar, la noia, que havia captat des del primer moment l’atracció que havia despertat en el xicot, va refregar els pits contra el seu braç, que s’agafava a la barra. Un intent inútil de revifar l’entusiasme inicial perquè el noi ni tan sols se’n va adonar. Després del desengany, només tenia ulls per una lletraferida ossuda que feia un enigmàtic somriure equí sense treure els ulls d’una parida de la Hannah Arendt.

Joaquim Carbó | Foto de BiBi Oye

Joaquim Carbó | Foto de BiBi Oye

Etiquetes: