Enlloc enlloc

25.12.2012

Carles Camps Mundó | Foto Andreu Clapés


Enlloc enlloc. Tot és aquí i encara.
Tot és sense esperança.
Però tu et creus ―ben crèdul―
que la paraula et rapta enllà del món sensible
per revelar-te els límits
on neix un altre món sense crepuscle.
Ocell d’ocells, Pedra de pedres, Arbre d’arbres…
Un món de designacions superbes.
Un món que muda sempre idèntic.
Aquell món Altre que és àmbit de tots els àmbits.
Les paraules com a superxeria.

desembre del 2012