L’aplicació de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) a partir del curs vinent implicarà una residualització –encara molt més dràstica– de la matèria de literatura catalana en el pla d’estudis del batxillerat humanístic. Ras i curt: se’n redueixen les hores lectives setmanals a la meitat (de quatre a dues) i se’n fa una ponderació insignificant en les proves de selectivitat. Es convida, doncs, els estudiants del batxillerat humanístic a triar altres assignatures més “rendibles”. És el cop de gràcia per a la literatura catalana, ja prou maltractada en els currículums educatius, atès que queda relegada a un espai absolutament marginal i superflu.
Resulta sobrer insistir de nou en la importància de la literatura en l’ensenyament. La denúncia que va fer el manifest “Per una presència digna de la literatura a l’ensenyament”, presentat en un simposi de grups de recerca de literatura que va tenir lloc a l’IEC el 2012, és, per desgràcia, encara vigent. Es tractava d’un document que suggeria mesures concretes d’actuació i que va rebre l’adhesió de la Secció Filològica de l’IEC, la Institució de les Lletres Catalanes, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Espais Escrits i Núvol, entre d’altres. Ningú no va sentir-s’hi al·ludit.
Tot fa preveure que el govern català acatarà servilment la LOMCE, com en altres casos similars, encara que en faci molts i molts escarafalls. Si ho acceptem com un fet consumat i ens quedem amb els braços plegats, la literatura catalana perdrà el paper rellevant que hauria d’haver mantingut i que hauria de tenir en tots els nivells de l’ensenyament. És la capitulació definitiva i potser irreversible. Davant de la gravetat de la situació, i atès el despropòsit general de la cínica i retrògrada llei del senyor Wert, ens sembla que l’única via factible és que la comunitat educativa apel·li i practiqui la insubmissió a la llei o, si voleu, la desobediència civil.