En defensa de la literatura catalana a l’ensenyament

La LOMCE implicarà una residualització –encara molt més dràstica– de la literatura catalana en el pla d’estudis de batxillerat

L’aplicació de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) a partir del curs vinent implicarà una residualització –encara molt més dràstica– de la matèria de literatura catalana en el pla d’estudis del batxillerat humanístic. Ras i curt: se’n redueixen les hores lectives setmanals a la meitat (de quatre a dues) i se’n fa una ponderació insignificant en les proves de selectivitat. Es convida, doncs, els estudiants del batxillerat humanístic a triar altres assignatures més “rendibles”. És el cop de gràcia per a la literatura catalana, ja prou maltractada en els currículums educatius, atès que queda relegada a un espai absolutament marginal i superflu.

Resulta sobrer insistir de nou en la importància de la literatura en l’ensenyament. La denúncia que va fer el manifest “Per una presència digna de la literatura a l’ensenyament”, presentat en un simposi de grups de recerca de literatura que va tenir lloc a l’IEC el 2012, és, per desgràcia, encara vigent. Es tractava d’un document que suggeria mesures concretes d’actuació i que va rebre l’adhesió de la Secció Filològica de l’IEC, la Institució de les Lletres Catalanes, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Espais Escrits i Núvol, entre d’altres. Ningú no va sentir-s’hi al·ludit.

Tot fa preveure que el govern català acatarà servilment la LOMCE, com en altres casos similars, encara que en faci molts i molts escarafalls. Si ho acceptem com un fet consumat i ens quedem amb els braços plegats, la literatura catalana perdrà el paper rellevant que hauria d’haver mantingut i que hauria de tenir en tots els nivells de l’ensenyament. És la capitulació definitiva i potser irreversible. Davant de la gravetat de la situació, i atès el despropòsit general de la cínica i retrògrada llei del senyor Wert, ens sembla que l’única via factible és que la comunitat educativa apel·li i practiqui la insubmissió a la llei o, si voleu, la desobediència civil.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació