Els versos crítics

7.01.2014

Combatiu resistent contra el feixisme, Manolis Anagnostakis, va ser empresonat l’any 1949, en plena Guerra civil grega a la fortalesa medieval de Salònica i allí va ser condemnat a mort amb d’altres companys. La pena no es va arribar a executar, perquè pocs dies abans s’havia derogat la pena de mort al país. Nascut el 1925 a Salònica i mort el 2005 a Atenes, Anagnostakis va ser el poeta més destacat a i influent de la primera generació de Postguerra, l’anomenada generació de la derrota. El seu vers existencial i crític té influències de Kavafis, si bé ell mai usa països llunyans o històries passades, sinó la realitat que li va tocar de viure. Vull donar les gràcies a Àrtemis Pretropoulou, pel seu assessorament en la traducció d’aquest poema.

Manolis Anagnostakis

 

En broma jugàvem…

No vam perdre només el nostre miserable salari
Enmig de la borratxera del joc us vam donar també les nostres dones
Els records més preuats que amagàvem dins la caixa
Al final la nostra mateixa casa amb totes les pertinences.
Nits interminables vam jugar, lluny de la llum del dia-
Potser van passar anys; es  van podrir els fulls del calendari
No vam treure mai ni una bona carta, perdíem, perdíem tota l’estona
Com tornarem ara? on anirem? qui ens acceptarà?

Restituïu-nos els nostres anys restituïu-nos les nostres cartes

Lladres!

 

A les mentides jugàvem!
( del llibre de 1971 Els Poemes)

Στ’ αστεία παίζαμε!

Δε χάσαμε μόνο τον τιποτένιο μισθό μας
Mέσα στη μέθη του παιχνιδιού σάς δώσαμε και τις γυναίκες μας
Tα πιο ακριβά ενθύμια που μέσα στην κάσα κρύβαμε
Στο τέλος το ίδιο το σπίτι μας με όλα τα υπάρχοντα.
Nύχτες ατέλειωτες παίζαμε, μακριά απ’ το φως της ημέρας
Mήπως πέρασαν χρόνια; σαπίσαν τα φύλλα του ημεροδείχτη
Δε βγάλαμε ποτέ καλό χαρτί, χάναμε χάναμε ολοένα
Πώς θα φύγουμε τώρα; πού θα πάμε; ποιος θα μας δεχτεί;

Δώστε μας πίσω τα χρόνια μας δώστε μας πίσω τα χαρτιά μας
Kλέφτες!
Στα ψέματα παίζαμε!

από Tα Ποιήματα, Πλειάς 1971)