Els homes, creieu-me, es modelen

Laura de Mas llegeix 'Eduqueu els infants ben aviat en les lletres' d'Erasme de Rotterdam (Adesiara Editorial). És una feina llarga, lenta, artesanal que demana temps i calma. No es pot improvisar ni aconseguir millores en temps de «microones».

«Si els arbres i les bèsties salvatges creixen, els homes, creieu-me, es modelen.»
Erasme de Rotterdam, (Rotterdam 1466-Basilea 1539)

(reflexions a peu d’aula)

En alguna ocasió hem sentit comentar: «Sobta que el meu fill vagi malament a l’assignatura de català –o castellà- si és la llengua que usem sempre a casa». O també: «Fa dos estius que fa unes colònies a Irlanda i les notes d’anglès són molt mediocres. Com s’explica?». O «Llegeix molt i fa unes faltes d’ortografia escandaloses. És normal?». Aquestes preguntes són lògiques i és una paradoxa que, una persona que parla amb total claredat i sentit comú, no arribi a assolir uns mínims de correcció en l’ús de la seva llengua materna. O després de tres mesos a Dublín, hi hagi companys que, sense haver-se mogut d’Osona, treguin millors notes d’anglès. Doncs, com s’explica? I les faltes d’ortografia? La resposta és ben simple: no és el mateix parlar que escriure.

aula buida

Diuen que els nens ja capten els sons mentre són al claustre matern, per això és fàcil entendre que la veu assossegadora sigui aquella que ja coneixen. Van passant els mesos i la criatureta emet sons guturals i, més endavant, bilabials, (ma-ma, pa-pa) i, de cop i volta, comencen a dir paraules i frases breus. Tots aprenen a dir, ràpidament, no!!! D’aquesta manera es situen en el món i estableixen lligams sentimentals. Etapa meravellosa aquesta de l’inici del maneig intel·ligent de les paraules. Als tres anys tots són uns autèntics Demòstenes i eixerits com pèsols.

La família és l’encarregada de donar afecte i educar els infants però arriba una edat, als tendres tres anys, que l’assistència a escola ja és obligada i així el cercle s’eixampla moltíssim perquè altres factors i persones intervenen en l’educació del nen: ja és la tribu que hi participa de forma activa en el seu desenvolupament. I serà aquí, a l’escola, on s’iniciarà, d’una forma lenta i gradual, el coneixement de la llengua escrita. Començarà amb l’aprenentatge dels dibuixos que són sons i, agrupats, es transformen en paraules. Descobrirà que el seu nom també es dibuixa i tots els objectes i persones poden quedar fixats en el paper. Anirà pel carrer i llegirà rètols, fet que despertarà l’admiració i la tendresa familiar: El nen ja sap llegir.

Però, ai las, no sempre serà tan simple. A mesura que passin els anys, els textos es tornaran més complexos; els aprenentatges, més abstractes i les matèries, més àmplies. Mentre s’eixamplen aquests coneixements, l’alumne ha d’anar endreçant, organitzant i classificant en el seu cervell tot el material que hi entra. Aquesta feina també la fa amb l’ajuda del mestre que li ha de facilitar aquest emmagatzematge fabulós. Però no ens enganyem, som humans i, per tant, màquines imperfectes. Això vol dir que no tothom té la mateixa facilitat per situar correctament el material nou que entra en la ment i, pot passar, que quedi una mica o molt embolicat. Aquest procés, bàsic per avançar en el món del saber, és fàcil d’entendre amb un exemple de la vida quotidiana: Imaginem que tenen unes piles de roba variada i un armari buit -o quasi buit- i tot s’hi ha d’anar endreçant i, mentre ho fan, les piles de roba creixen. Tots sabem que hi ha persones que tenen un sentit de l’ordre innat i, per tant, amb poc esforç aniran omplint lleixes i calaixos. D’altres, potser més lentes, també ho aconseguiran. I podríem seguir fins aquell que tot ho entatxona, barreja i que tant pot ser que trobi les coses com no.

I el procés segueix. Tot el que aprenen i observen també ho hauran d’explicar, no només de forma oral sinó també –i cada vegada més- per escrit. I costa, costa molt. No hi ha ningú que escrigui bé i a raig; per més facilitat que s’hi tingui, s’ha de revisar, canviar paraules, capgirar-ho tot i, també, esparracar el paper. Compondre textos no és fàcil i és un procés que no s’acaba mai. Per aprendre a parlar no es necessita anar a l’escola; per aprendre a escriure, sí. Els mestres de cada etapa ajuden a avançar pel camí del domini de l’expressió escrita, però aquest no s’acaba mai. Sortiran del col·legi, de la universitat, aniran a fer algun Erasmus, entraran en el món laboral i, a l’hora d’escriure, hauran de fer una pausa i reflexionar.

És feina de mestres i professors de totes les assignatures ensenyar a escriure perquè tot coneixement humà es transmet i es conserva si queda fixat en el paper o al disc dur. I a més, quan ho fem, ajudem a endreçar les idees en el nostre cap i entenem millor els conceptes. Com podem veure és un peix que es mossega la cua: per entendre bé els conceptes els hem d’explicar per escrit i, en fer-ho, els comprenem millor i podem explicar-ho als altres i a un mateix. No hi ha autèntic coneixement sense escriptura ni escriptura sense coneixement.

A les aules, els professors hem de ser més ambiciosos perquè els alumnes, al llarg de l’escolarització, han d’arribar a construir textos molt diversos. Han de saber, per escrit, narrar, descriure, construir diàlegs, argumentar, exposar, dominar llenguatges científics, humanístics, poètics. I en tots ells usar un vocabulari ric, variat i precís. És una feina llarga, lenta, artesanal que demana temps i calma. No es pot improvisar ni aconseguir millores en temps de «microones»; és, més aviat, una feina de «xup-xup», de cuina d’àvia.

I l’ortografia? Bàsicament depèn de la memòria visual. Hi ha nens que de ben petits no fan faltes perquè, per ells, veure una paraula és retratar-la. La immensa majoria milloren de forma gradual i queda un grupet als quals els costa moltíssim. Però de la mateixa manera que la fluïdesa expressiva és lenta, la millora ortogràfica, també. Demana no perdre la calma i lluitar sense pausa; el nerviosisme i el neguit són gran enemics de la feina ben feta.

Tot això Erasme ho sap formular d’una manera sintètica i carregada de poesia:…els homes, creieu-me, es modelen.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació