Els gossos

8.04.2014

Avui us presentem un descobriment literari, Hervé Guibert (1955-1991), un autor francès que inexplicablement  no havia arribat fins ara a les llibreries catalanes. I ho fa per partida doble, gràcies per una banda a l’editora Maria Bohigas,  que li ha publicat Els meus pares a El Club editor, i de l’altra gràcies a l’acompanyament d’Arnau Pons, traductor i instigador de la publicació d’Els gossos a Galàxia Gutenberg. Avui dediquem l’speaker’s corner a Guibert, amb articles de Martí Salesi Gemma Casamajó, que han llegit Els meus pares i n’han sortit gairebé estabornits.

 

Miquel Barceló

 

Hervé Guibert és autor de novel·les, relats, assaigs, peces de teatre. Malgrat la seva curta vida, estroncada per la SIDA, va publicar gairebé una trentena d’obres. Guibert és un autor d’una impudícia que trasbalsa. Els gossos és un relat eròtic d’una claredat tan gràfica que trepitja els límits de la pornografia. Arnau Pons ha fet una traducció acurada del llenguatge impúdic de Guibert. Les referències al membre viril són constants i Pons les gradua amb una paleta de termes sinònims: pixa, tita, verga, però curiosament evita el mot ‘polla’, que potser hauria sortit del registre que s’imposa l’autor. Perquè tot i les gràfiques descripcions sexuals, Guibert “fa un ús oníric i cast de l’obscè’, com deia el crític Angelo Rinaldi a L’Exprés. Dit d’una altra manera, Guibert sap ser obscè sense ser groller.

Els gossos és un relat que estira l’erotisme fins a trspassar els límits de la pornografia. Guibert és un autor que es passa la vida esquinçant vels, com diu Maria Bohigas l’entrevista que li han fet a Nollegiu i que podeu veure més avall.  Els gossos ens explica l’encontre de dos homes i una dona. El narrador ens descriu com el seu amant fa l’amor a una dona mentre ell els observa: “S’ha emportat el gust de la meva verga per poder ficar-l’hi dins la boca dos segons més tard, per forçar-la a tastar la meva olor, en el cos d’ella insemina la nostra història”.

Paral·lelament a la història d’aquest menage à trois, Guibert ens presenta la història de dos gossos que forniquen davant del seu amo. L’animalitat descarnada dels cans no queda gaire lluny de la crueltat de la sexualitat humana. “No sabríem destriar-hi la ràbia del joc”, diu Arnau Pons en un magnífic epíleg. La juxtaposició sense gairebé solució de continuïtat de gossos i humans és un dels encerts d’aquest llibre en què Guibert es proposa explorar diferents formes de submissió sexual. And last but not least, un altre al·licient d’aquest llibret és que va acompanyat d’unes excel·lents il·lustracions de Miquel Barceló, amic personal de Guibert.