Els arxius com a espais de contribució a la memòria històrica

8.06.2016

Els arxius, entesos com les institucions responsables d’organitzar, tractar, conservar i fer accessible el patrimoni documental que custodien, afavoreixen la consolidació d’una societat lliure, oberta i democràtica, ja que asseguren l’accés als documents, de manera que garanteixen els drets de la ciutadania i faciliten la comprensió precisa i crítica del passat.

Un arxiu | Foto: Pixabay

Un arxiu | Foto: Pixabay

En països on s’han produït conflictes bèl·lics o on hi ha hagut instaurats règims dictatorials en el passat, els arxius juguen una funció central en la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, i la preservació dels testimonis documentals que conserven possibilita, d’una banda, documentar el dolor de les persones que han patit la repressió per part d’aquests règims i, de l’altra, disminuir els obstacles que tenen aquestes mateixes víctimes o els seus familiars per accedir a la documentació i fer valer els seus drets. En aquest context és on els arxius desenvolupen una funció clau en l’enfortiment d’una memòria col·lectiva cívica i democràtica.

Algunes mostres del que s’acaba d’exposar ens són ben properes. Així, el passat 15 d’octubre de 2015 i amb motiu de la commemoració del Dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista i del 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, l’Arxiu Nacional de Catalunya publicava la guia de la sèrie documental “Procediments Judicials Militars (Sumaríssims) 1939-1980”. La guia publicada era fruit de 10 anys de col·laboració entre el Memorial Democràtic, l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona en el tractament arxivístic dels prop de 82.000 processos sumaríssims instruïts entre els anys 1939 i 1980 per la dictadura franquista a Catalunya i custodiats pel mateix Tribunal a la seu del Govern Militar de Barcelona. El tractament garantia la preservació dels originals i facilitava la gestió de les consultes que el Tribunal rebia per accedir a la documentació, a la vegada que agilitava el procés de certificació de l’estada a la presó de molts dels represaliats pel franquisme, i permetia que, ells o els seus cònjuges, poguessin rebre les indemnitzacions atorgades per les diverses administracions.

Aquest cas és un exemple paradigmàtic de la funció dels arxius com a promotors de la veritat (el tractament va permetre conèixer amb exactitud el total de procediments judicials militars instruïts a Catalunya per reprimir els vençuts del conflicte bèl·lic ocorregut en territori espanyol entre els 1936 i el 1939 i el total de persones represaliades a través d’aquests procediments), la justícia (el mateix tractament arxivístic va possibilitar saber amb precisió els noms i cognoms de totes les persones que foren executades a Catalunya a partir d’un procediment judicial militar, i va esdevenir un memorial de víctimes el l’esment particular a la guia publicada per l’Arxiu Nacional de Catalunya) i la reparació (el bolcat en una base de dades de les fitxes en paper on constaven els noms de les persones processades va agilitar la cerca dels expedients que conformen la sèrie documental, fet que va permetre que les persones represaliades o els seus familiars poguessin veure com l’administració els compensava econòmicament i moral pel patiment i dolor causat pel règim franquista durant la dictadura).