El vodevil de cultura de Barcelona

20.05.2016

Fa un any Barcelona en Comú va guanyar les eleccions municipals a Barcelona. Crec que no s’ho esperaven i no estaven preparats per governar. El poder els va agafar amb els pixats al ventre, ser la llista més votada els impel·lia a formar govern i Xavier Trias no s’hi va posar (massa) de cul. Trias sembla un senyor de Barcelona però també és un polític expert; sap sumar, restar, dividir i multiplicar i els números li varen recomanar posar-se de perfil. Governar amb tan sols la meitat dels regidors necessaris és un espectable digne de veure amb crispetes i des de la barrera, sobretot si certes aliances no són impossibles –ja deia Churchill que la política fa estranys companys de llit– però poden fer coseta.

L'Avi

L’Avi

Per manar i manar bé es necessita molta gent, molts més que els 11 regidors aconseguits. La llista de càrrecs municipals de lliure designació és obscenament llarga; el cas és que Barcelona en Comú va començar a reclutar personal i un dels càrrecs, el de Comissionada de Cultura, va recaure en Berta Sureda, fins el passat estiu directora d’Activitats Públiques del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia.

Fa pocs dies BComú i el PSC varen presentar un acord de govern que permet que els socialistes tornin al govern municipal. No entraré a jutjar la coherència del pacte perquè un munt de gent ja ho ha fet. El cas és que el PSC va proposar Xavier Marcé com a nou Comissionat de Cultura, BComú en principi va dir que sí però després –amb la noticia ja publicada– es va adonar que les seves bases són força sensibles a certes dosis de cinisme. Marxa enrere.

Xavier Marcé és un professional de la gestió cultural perfectament capacitat per dirigir la cultura a la ciutat de Barcelona. Si fóssim una mica menys casposos i més demòcrates entendríem que una cosa és la capacitat tècnica –la de Marcé és indubtable– i una altra la direcció política. Si certs càrrecs no fossin de designació política no tindríem aquests problemes. Que els incomodi que un empresari sigui Comissionat de Cultura però mirin cap una altra banda pactant amb un imputat per tràfic d’influències –Jaume Collboni– també diu molt de la selectiva sensibilitat de les bases de BComú.

Mentrestant, Berta Sureda ha hagut de veure com li movien (molt) la cadira. La pèssima comunicació de BComú i de l’Ajuntament ha donat a entendre que Sureda ja havia estat cessada, però això no és cert; l’únic que s’ha confirmat és el traspàs de Cultura que ara estarà sota el control de Jaume Collboni. L’ambient de treball entre Sureda i Collboni serà, en el millor dels casos, peculiar; quan saps que no t’hi volen i ets una bona professional –és el cas de l’actual comissionada–, el millor que pots fer és buscar una feina sense tant de merder i més ben pagada.

Ah! Però tot aquest vodevil no és el més important. El que ens hauria de preocupar de veritat és que un any després de guanyar les eleccions no tinguem un pla estratègic de cultura. Si entrem a l’apartat d’Acció de Govern de Barcelona Cultura –de l’Institut de Cultura de Barcelona– sabrem que “en aquests moments s’estan elaborant diferents plans. Quan s’acabi el procés es publicaran”.

Quan s’acabarà el procés? No se sap. Amb el festival que hem vist podria passar un altre any i encara no sabríem què fer amb la cultura. Em temo que sota Collboni la gestió de la cultura serà la que el PSC va fer durant més de trenta anys. No ens vindrà de nou, ves per on. Potser ja no ens cal pla estratègic.