El talent espectral del Rei En Jaume

11.11.2014

No és gaire conegut Damas Calvet, escriptor i químic de Figueres nascut el 1836. Mestre en Gai Saber, Calvet va escriure la monumental Mallorca cristiana, publicada el 1886, una obra magna sobre la conquesta de Mallorca per part dels exèrcits del rei Jaume I, en dos toms de sis-centes setanta pàgines cadascun. Va esmerçar vint anys en la redacció d’aquest poema grandiós, que entre els catalans és completament ignorat. Tot i que, també ho he d’admetre, m’inquietaria una mica que entre els catalans rebés una gran consideració i despertés entusiasmes encesos. Davant d’una obra única, desmesurada, fantàstica i enigmàtica com Mallorca cristiana, resulta molt espinós encertar quina actitud exacta ha d’adoptar el poble català. Abans de res, cal mantenir la serenitat.

Retrat imaginari de Jaume I, fet per Jaume Maetu al MNAC

Retrat imaginari de Jaume I, fet per Jaume Mateu al MNAC

Calvet es va basar en una obra anterior, de dotze cants, que havia guanyat el primer premi en un certamen convocat per l’Acadèmia de Bones lletres, un concurs sobre obres a l’entorn de la conquesta de Mallorca. Mallorca cristiana va rebre aquests comentaris desafortunats en una crítica a L’Empordà Federal: “Al publicar-lo retocat i augmentat, el deformà recarregant-lo amb un excés de fets meravellosos que li esfumaren quasi per complet l’encís de la inspiració primitiva… Ha de perdonar-se al poeta que, dominat per l’imaginació, es perdés en el laberint de creences fins supersticioses, i en ales de l’exaltació no s’adonés que engastava diamants en muntures de llautó”.

Cent vint-i-vuit anys després, ha arribat l’hora de defensar l’honor i l’obra de Damas Calvet, perquè és inaudit que un hipotètic crític literari, que a casa seva el coneixen, i excusin la col·loquialitat però és que se’m creuen els lligaments només de pensar-hi, retragués a un poeta il·lustre que es deixés dominar per la imaginació i que s’abandonés a enlairar-se amb les ales de l’exaltació. Si els poetes no es poden exaltar ni deixar-se dominar per la imaginació, no s’entén en quin món vivim.

“Laberint de creences”, gosa anotar el crític amb menyspreu indissimulat. “Fins supersticioses”, hi afegeix el vulgar gasetiller de L’Empordà Federal. Perquè aquests greus acusacions esdevenen insidioses en extrem, ja que al·ludeixen a un tret de Calvet que ha de merèixer el nostre respecte més alt: el seu espiritisme declarat i practicant.

El criticastre de L’Empordà Federal devia ignorar el que va revelar Calvet a Conrad Roure (i ell ho consigna a Recuerdos de mi larga vida): que uns quants passatges de Mallorca cristiana van ser escrits o dictats directament per l’esperit del Rei En Jaume, que posseïa el cos de Damas Calvet en l’exercici de l’escriptura. Molts detalls, i també episodis sencers, de Mallorca cristiana contenen un grau d’exactitud tan acusat que només s’expliquen si els va dictar o escriure o insinuar el mateix Rei En Jaume, que va assistir a la conquesta de Mallorca des d’una posició privilegiada. La reial, com si diguéssim.

Empesos per l’escepticisme materialista dels nostres temps, alguns de vostès posaran en quarantena o directament negaran la col·laboració espectral del Rei En Jaume en l’escriptura de Mallorca cristiana. Però, amb quin dret negaran a Calvet que el posseís l’esperit de Jaume I, si ell mateix ho assegurava? Com es pot portar la contrària a algú que et comenta que, de tant en tant, el posseeix un difunt i l’empeny a compondre una novel·la, una oda o l’himne del Club Natació Barcelona? Un fenomen d’aquestes característiques és molt difícil de negar amb rotunditat. Així mateix, la qüestió ens obre un ventall de possibilitats apassionant en què els estudiosos tard o d’hora s’hauran d’endinsar: la participació dels espectres i els éssers ultraterrens en algunes obres de la literatura catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Crec que “Mallorca cristiana”, l’obra magna de Damas Calvet, figuerenc com jo mateixa, no ha estat suficientment valorada per la crítica. Vaig llegir l’obra i vaig dedicar-li un treball durant la carrera. M’agrada parlar-ne i que se’n parli. Gràcies!