El risc que salva

25.04.2019

Quan vaig declarar davant del Tribunal Suprem el dia 21 de febrer, hi vaig defensar el valor de la mobilització ciutadana en tota democràcia, com a eina essencial per fer guanyar vots en el nostre cas a la majoria independentista i, en definitiva, per guanyar la independència. També vaig posar en valor el paper de l’Assemblea Nacional Catalana, una actuació sempre pacífica i no violenta que havia estat greument qüestionada per l’escrit de l’acusació.

Jordi Sánchez dirigint-se al públic concentrat davant del TSJC, amb un clavell blanc a la mà, el 22 de setembre de 2017 | Foto: Andrea Zamorano

No hi ha democràcia sense llei. I, com apunta Joan-Carles Mèlich, tampoc no hi ha democràcia només amb llei. Encara més, no hi pot haver una llei que ofegui la democràcia. La democràcia no és estàtica: és una tensió permanent i vivificadora entre legalitat i legitimitat, entre dret i justícia. Els drets ciutadans evolucionen; no cal que en doni exemples.

La ciutadania de Catalunya sap prou bé què és legítim en un sistema democràtic i què no ho és. Així, sabem que el nostre dret a l’autodeterminació és un dret polític, que, si bé és cert que la Constitució espanyola no recull, es correspon amb un anhel col·lectiu legítim. No tot allò que la Constitució no recull és inconstitucional. El dret a l’autodeterminació és un dret recollit en tractats internacionals essencials que l’Estat espanyol subscriu.

N’hi ha que sembla que vulguin fer passar la Constitució espanyola per un text sagrat, una veritat absoluta, inamovible, un dogma en el qual hem de creure. L’han convertida en un text mort, petrificat, en un fòssil. Temps al temps: aquesta Constitució no podrà aguantar l’embat cívic d’una ciutadania compromesa, que vol diàleg, que cerca la seva llibertat. Estic segur que la democràcia no ens abandonarà mai.

Com si recordéssim Antígona, la ciutadania catalana i els seus representants polítics vam triar el camí difícil. Vam fer valdre la nostra voluntat legítima, les lleis no escrites dels nostres cors. Ens vam arriscar a ser lliures.

(Aquest text ha estat publicat al número d’abril de «Serra d’Or» de 2019)