El regal de Víctor Gibanel

19.01.2015

Dissabte a la nit vam assistir estupefactes a l’emissió de Ciutat morta, un documental que TVC, després de moltes reticències, es va dignar a programar. El passi es va fer més aviat d’amagatotis, amb discreció i nocturnitat, al canal 33. I parcialment mutilat per ordre judicial. TVC no va informar en cap moment als gairebé 600.000 espectadors que s’emetia un document censurat. Tampoc no calia, perquè els cinc minuts retallats ja feia hores que circulaven per la xarxa i s’havien convertit en la millor campanya publicitària d’un documental que va arribar al 20% de share i ha batut tots el rècord d’audiència al Canal 33.

Si haguéssim de resumir la tesi del documental en dues frases, diríem que la guàrdia urbana de Barcelona ha fabricat delictes falsos per detenir ciutadans il·legalment i que més d’un jutge li ha seguit el joc condemnant detinguts sense un judici just. Algú podria al·legar legítimament que el cas que es presenta a Ciutat morta és un episodi aïllat que no es pot extrapolar a tot l’estament judicial ni a tot el cos de la guàrdia urbana. Passa, però, que les condicions en què es va haver d’emetre Ciutat morta no fan més que confirmar les tesis del documental. Com si no n’hi hagués prou amb l’impacte que havia de provocar per si sola la seva emissió, els seus detractors van propiciar una posada en escena que els ha acabat de retratar.

Hores abans de l’emissió, Víctor Gibanel, l’ex-cap d’informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, va aconseguir una resolució judicial cautelar que va impedir que es difonguessin unes escenes del documental en què suposadament es lesionava la seva imatge. Gibanel va pagar una fiança de 1.000 euros perquè la jutgessa dictés la resolució, una xifra ben mòdica tenint en compte que amb aquests mil euros l’home s’ha pagat una campanya d’autopromoció espectacular: avui tothom sap qui és Víctor Gibanel. I tothom s’ha assabentat que es dedicava a amanir informes i a difondre mentides sobre tota mena de gent, inclosos els mateixos jutges. Tot plegat, et quedes amb el dubte de si Gibanel, com a Cap d’Informació era senzillament incompetent o al contrari, massa competent.

El més al·lucinant de tot plegat no és que Víctor Gibanel intentés obstruir l’emissió del documental, sinó que un jutge li reconegués aquest dret i dictés una resolució favorable. Tot plegat és una evidència més de la connivència entre la policia i el cos judicial, i una prova que confirma la tesi de Ciutat morta. Els productors han vist així com l’embolcall amb què es presentava a la llum pública el seu reportatge era com aquell paper de cel·lofana que fa tant soroll i tanta esgarrifança que l’estripem amb l’avidesa i l’esperança de trobar-hi un gran regal.

Víctor Gibanel va impedir l'emissió íntegra del documental 'Ciutat morta'

Víctor Gibanel va impedir l’emissió íntegra del documental ‘Ciutat morta’

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
  1. Increïble què a la meva ciutat i, al segle XXI es pugui produir aquests atropellaments i aquestes totortures.

  2. Una cosa molt significativa és que un cas molt conegut i difós no existís fins que ho va emetre TV3 per un gran sector de població. Fa anys que un sector molt important de ciutadants del món (autòctons o no) patim la brutalitat policial amb la connivència de qui no hi vol veure. Això és cada dia, a casa nostra. I qui no ho sabia és perquè no ho ha volgut saber, con que en Pujol era un corrupte o que hi ha màfia infiltrada a l’Ajuntament de Barcelona. No és in cas aïllat, és la norma.

  3. el documental és una versió dels fets, un versió sense contrastar perquè els de l’altre cantó no es van avenir a voler sortir. Recordeu que no ens hem de creure tot el que surt a la tele, per bé que tampoc ens hem de creure tot el que ens diuen les autoritats. Dit això, és un cas esgarrifós de les clavegueres del sistema i de com uns nois van ser fer servits com a caps de turc per tancar un cas i passar pàgina. Com es pot condemnar a gent innocent? com es poden condemnar persones a dos anys de presó preventiva? preventiva de què? qui te’ls torna aquests dos anys? com es pot arribar a l’extrem de suïcidar-se? és terrible tot plegat!!

    Apunt lingüístic: en comptes d’escriure “amanyar” i quedar-se tan tranquil, com ho veuries fer conxorxa, dedicar-se a amanir informes, arreglar informes o reports

    • Això segur, la gent de Gavà no se’l mereix. Ni ningú. I perdoneu la meva ingenuïtat, però a hores d’ara aquest senyor no hauria d’estar suspès? Ni que fos cautelarment, esclar! I la jutgessa? Qui se la mereix aquesta?

  4. He visto el documental. Más allá de la responsabilidad de este individuo, me parece trágico y sobrecogedor que por el simple hecho de pasar por un sitio, con una determinada “pinta”, te detengan y te torturen de esa manera tan salvaje. Pone los pelos de punta. Y en Barcelona, ciudad multicultural y cosmopolita donde las haya.