El que, finalment, ens ensenyà Pedro J.

La funció de vigilància que la premsa ha d’exercir sobre els poders polític, econòmic i judicial és més necessària que mai

La funció de vigilància que la premsa ha d’exercir sobre els poders polític, econòmic i judicial és més necessària que mai, i potser, a més, està més compromesa i amenaçada que mai. Perquè, com hem constatat aquests darrers anys amb el tancament de Público i els EROS’s a diaris com El País, El Mundo o La Vanguardia, el poder polític o econòmic –és el mateix, avui– en té prou amb voler-ho perquè fins i tot el director d’un diari de masses, com Pedro J. Ramírez,  salti pels aires d’un dia per l’altre. Ara sí que s’han acabat els papers de Bárcenas i les furibundes editorials anti-borbòniques. Tan fàcil.

A més, la premsa travessa un desert pel que fa al seu model de negoci. ¿És possible acomplir aquesta funció de responsabilitat social, practicar un periodisme de qualitat que defensi els valors de la democràcia i la justícia, i a més pretendre guanyar-se la vida com a periodista? Aquestes línies volen respondre un sí optimista a aquesta pregunta, basant-se en les dades d’uns pocs que se’n surten i en els molts que ho intenten (ho intentem).

Efectivament, si bé és cert que vora 12.000 periodistes han perdut el seu lloc de treball des del 2008 i més de 80 mitjans han tancat a tot l’Estat, segons dades de la FAPE (Federació d’Associacions de Premsa d’Espanya), també ho és que des del 2011 han nascut 150 nous mitjans. Es tracta majoritàriament de petits col·lectius auto-organitzats, o directament cooperatives, que s’adrecen a una sòlida comunitat d’usuaris que els senten pròxims i confiables com a productors d’informació, i que fins i tot sovint participen de la pròpia cooperativa.

La premsa ja no es mou només entre els públics massius, aquests encara són propietat dels grans grups de comunicació intervinguts per la banca, és per això que les noves empreses de comunicació han trobat en l’especialització i la distància curta una vàlvula d’escapament. La subscripció suposa una forma d’intervenir per al ciutadà, que passa a formar part de l’arquitectura del mitjà –en molts casos– a l’alçada dels periodistes: colze a colze en la presa de decisions editorials. Sembla que el binomi ciutadà-periodista està més a prop que mai abans: tots en una mateixa base empresarial, tots com a socis d’un sistema cooperatiu.

Estar ben informat és essencial en una democràcia participativa avançada: no es poden prendre decisions col·lectives justes sense disposar d’una bona informació que les orienti de forma plural i ben debatuda. La ciutadania ha de fer una passa endavant i assumir les seves responsabilitats: no és només un afer dels periodistes la crisi de la professió, ja que aquesta és una crisi que afecta, indefectiblement, a la salut de la democràcia. Per tant, el ciutadà ha de ser consicent que estar ben informat costa diners, a més d’uns esforços que cal assumir.

Si bé tot això està engendrant-se encara,el que és cert és que el crowfunding i la iniciativa cooperativista no són una via de finançament estable ara per ara. Experiments de micromecenatge estan funcionant amb quantitats petites, però no amb xifres prou grans com per a sufragar els pesants fonaments de qualsevol mitjà de comunicació generalista competitiu. La fórmula encara no dóna exacta i hauran de succeir-se les victòries i els fracassos. Quants d’aquests mitjans sobreviuran d’aquí a uns anys? La resposta depèn del compromís de tota la ciutadania: amb el periodisme i amb la democràcia.

Per David Vidal Castell i Yeray S. Iborra, del col·lectiu periodístic SomAtents.

Somatents és un col·lectiu de joves periodistes decidits a fer coses per millorar aquesta professió que ens apassiona. Ens preocupa la decadència del periodisme i la submissió dels professionals que viuen situacions laborals asfixiants. Creiem que caminem cap a un periodisme sense periodistes i cap a una premsa sense periodisme. Per això, volem fer un periodisme valent, en la forma i en el fons, que s’entengui i que emocioni, que ajudi a comprendre el món i a prendre’n partit.

www.somatents.com  twitter: @somatents

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació