El que està per estudiar

9.12.2017

En la lexicografia catalana hi ha un dèficit històric d’estudi i recolliment de la col·loquialitat.

L’app del ‘DIEC’

Tenim un diccionari oficial rigorós (DIEC-2, 2007) que —malgrat les deficiències, nombroses, que arriben a comprometre la seva rigorositat mateix—té 1,4 vegades més entrades (~70 000) que les que tenia l’anterior (~50 000) de Fabra de 1932; i en tenim un d’alternatiu (Alcover-Moll, 1962) que té més de dues vegades més entrades (~160 000) que l’oficial actual. Excepte en aquesta darrera obra, però, el llenguatge popular (que conforma el gros del parlar habitual) brilla per la seva absència. I a l’Alcover-Moll, tot i haver-hi generosament registrat aquest llenguatge, s’hi han fet en molts racons de les pàgines taques grogues de vellúria.

No havent-hi (a part del Gran diccionari d’Enciclopèdia, que talla igualment curt en el llenguatge popular) més obres generals a tenir en compte, per superar l’exigüitat del tractament lexicogràfic de la col·loquialitat s’ha d’anar a les obres que presenten el català general per camins indirectes.

Una d’aquestes és l’oficial Diccionari normatiu valencià (DNV), clafert de català popular. (De fet, l’esponera de llenguatge popular d’aquest diccionari és pràcticament, al costat d’algun neologisme, l’única innovació que exhibeix; del moment que és tot ell una còpia valencianitzada del Gran diccionari d’Enciclopèdia; encara que, sense anar més lluny, el primer diccionari de l’Institut el 1995 va trobar més que inspiració també en aquest diccionari). L’estudi científic del català popular que hi ha al DNV, però —per coses de la política de mirada curta— posa fre en el riu Sénia i no ens serveix doncs per a la visualització del que és general.

Una altra opció són les eines lexicogràfiques complementàries, com el Diccionari del català popular i d’argot (Pomares, 1997). Una darrera opció és inesperada: el Dictionnaire français-catalan (Camps, Botet, 2007), el qual recull bona cosa, incloent-hi el boníssim català dels gitanos de França.

Cap eina, però, serveix suficientment a la consulta de l’ús general actual del català popular. I és que hi ha quatre factors determinants que hi juguen en contra: la manca històrica d’una tal eina; la política proformalista de l’Institut; l’escassa recerca científica de la noves paraules de la llengua (independentment del Termcat, que s’ocupa de termes formals; i que vagi més enllà del que va l’Observatori de Neologia de la UPF, que, centrant-se en el buidatge de la premsa, talla curt). Finalment, l’error de perspectiva que fa equivaldre la castellana a la manera de parlar de què ens hem a tota costa d’apartar; quan el castellà de Catalunya és com un mirall de la nostra llengua (plegar, ir de bólido, cojín ‘almohada’, paella ‘sartén’, enchegar, a más a más, “mucha calor”, atabalado, no cal, ¿Que tienes pan?, capellán ‘cura, sacerdote’, Arrámbate, que pasan coches). En aquest castellà hi ha impregnada bona part del català novell; i no l’hauríem de confondre amb el castellà de Madrid; que en boca nostra és artificial.

Cal apostar, doncs, perquè en la següent edició del diccionari de l’Institut el català popular actual general, destriat del que és simplement castellà, quedi ben reflectit. És l’única manera de posar-nos d’acord en aquest punt. L’única, de fer-hi llum. L’única, de donar més veracitat i ganxo a les traduccions de pel·lícules en concret i a la literatura realista en general.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Tio, que fort! És un pal de llegir, però està molt guapo l’article. Collons, ja tocava deixar-se de mandangues fabrianes i pillar un bon diccionari popular. És que això de l’estàndard em ratlla l’hòstia.

    • El vostre catanyol és molt fort:
      *tio: paio, col·lega
      *pal: plom, plomós, feixuc
      *està molt guapo: és molt bo
      *mandanga: gresca, baralla, (brega, batussa, esbatussada, daltabaix, renyina)
      *pillar: prendre, copsar, engospar, empomar
      *em ratlla: me la bufa, me la sua, em fa venir suera (caguera)

  2. Suposo que has triat deliberadament un lèxic ridículament erudit per fer més palesa la gran mancança que estàs exposant…

  3. La constatació és molt bé, la conclusió no ho és pas, perquè valida més i més el català interferit em comptes de continuar la tasca encomanada per Fabra. Vos convidi a aprofundir la vostra coneixença de la terrible i mortífera interferència a què és sotmesa la nostra llengua, en particular pels mitjans de comunicació, AMB L’AVAL de tots els ens oficials (DIEC, Termcat, Ésadir…) i la complicitat si més no de la més part dels lingüistes, en el grup de Facebook: “Aprenguem la nostra pròpia llengua”. Faig recensió dels mals usos que feu en aquest article per a fer-vos avinent l’extensió del nostre mal de llengua :

    *estar per>haver-se de, deure’s, caldre/caler (en català, occità i italià Estar per = cas. Estar à punto de, fr. Être sur le point de)
    *rigorositat>rigor f. (calc de la invenció castellana)
    *excepte>exceptat, llevat, tret, salv(o), salvat, salvant, llevant, fora (de)
    Exhibir no vol dir demostrar, ensenyar, fer veure (vegeu l’article Anglicisme de la Wikipèdia que en dóna una llista dels més i més corrents extrets de la nostra premsa)
    *apostar per>advocar per, optar per, jugar fort per
    “opció” és un anglicisme per Tria o Llesta o Elecció
    “dels gitanos de França” : no hi ha, que jo sàpia, cap estudi sus dels gitanos de França, ni tampoc d’Occitània, sinó estudis sobre lo dels del Rosselló o Catalunya del Nord, que peca i molt per empobrit i molt més damnatjat que el català de la resta de catalanòfons ultraalberencs…
    *quedi + p.p. >RESTAR o ser + p.p. (hi ha més castellanitzant que aqueix empre?)
    Única no ha d’arraconar SOLA
    “ganxo” és un castellanisme, especialment en aquest ús figurat
    “pel·lícula” per Film és un castellanisme per calc semàntic com ho ha demostrat Gabriel Bibiloni
    “en concret” >concretament (esnobisme jornalístic de fer complicat i recercat quan hom pot dir-ho simplement, com tothom, i a més seguint un ús nou castellà…)