El punt G de Barcelona

30.03.2015

Avui he anat a la inauguració de la plaça de les Glòries. He pensat molt en tu, avi, era ben bé com si et veiés, encara posat com una figureta a la teva parada dels antics Encants, venent botons i coixins de buata. Allà, al lloc on tenies la teva caseta amb persiana, ara hi ha un prat verd. Hi han sembrat trèvols i roselles i els primers brots ja comencen a despuntar. Si et despistes, et pots arribar a pensar que ets a Prats de Lluçanès.

Les noves Glòries | © Jordi Cassanyes

Les noves Glòries | © Jordi Casañas

Avui hi he anat amb el Gerard i li he ensenyat el lloc on més o menys tenies la parada. Ell s’ha enfilat dalt d’una tirolina i ha saltat: “Quin lloc més diver que tenia l’avi per treballar!”. Molt a prop hi han muntat una pista de bàsquet i una taula de ping-pong. En un altre lloc de la plaça, sota una pèrgola, hem jugat a la xarranca i el Gerard ha guixat una estona a terra.

Han enderrocat el gran tambor i les pistes d’escalèxtric i hi han posat un pas zebra. Ara els cotxes s’han d’aturar al mig de la plaça quan el semàfor es posa vermell. I en el passeig de vianants que enllaça nord i sud hi ha, si ho he entès bé, una exposició que parla dels exiliats de la República. M’ha vingut al cap una frase que sempre deies: “Si se’n saben de coses, però nosaltres en sabem ni la meitat!”

Avui hi havia una protesta veïnal contra l’alcalde. Una taula on et convidaven a firmar per un futur més democràtic. Uns quants veïns han improvisat una manifestació, però els ha estat molt difícil omplir amb el seu clam aquest espai tan gran. Aquí, temps a venir, en aquesta Gran Clariana, quan tot estigui soterrat i urbanitzat, s’hi podrien fer les manifestacions del l’11-S, però aleshores potser ja ni caldrà.

Els paradistes els han recol·locat a l’altra punta de Les Glòries, dins una baluerna gegant amb un sostre volat. Sembla un navili a punt d’atracar al port. La torre Agbar, que deu ser l’únic edifici de tota la plaça que encara vas ser a temps de veure, li fa de far. I entre la torre i els Encants hi han construït un edifici en forma de grapadora. A dins hi ha el museu del disseny, i una biblioteca i a fora una esplanada amb un solàrium esquitxat de gandules per prendre el sol. Ja en poden dir com en vulguin, però, que per la gent sempre serà la grapadora. Tot és tan nou que encara no hi han vingut els pobres a demanar, ni els grafiters a pintar parets. A la banda est de la Gran Via hi han plantat un jardí d’alzines, i al costat s’hi ha instal·lat per un dia un mercat gastronòmada. El Gerard ha menjat sushi, salsitxes, mitja crep i no vulguis saber quantes coses més. Ens hem assegut sobre un banc de pedres, davant mateix d’un cartell publicitari immens que ocupa tota una façana, amb un anunci d’una pel·lícula de Hollywood redactat en català. Insòlit.

 © Jordi Cassanyes

© Jordi Cassanyes

Una vegada fa molts anys vaig sentir que deies a un client que el dia que enderroquessin el gran tambor a sota hi trobarien, enterrat, el clítoris de Barcelona. Aleshores no vaig entendre ben bé què volies dir amb aquesta paraula i ara mateix no sé ben bé què hi han trobat, sota aquella pila de formigó, però si hem de fer cas de la campanya de l’ajuntament, sembla que han localitzat el punt G de la ciutat. Hi haurem d’anar més sovint i vetllar perquè no el tornin a enterrar sota els túnels.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. El meu fill, la meva jove i la meva néta també van anar a l’estrena de la nova Plaça de les Glòries, l’espai és impressionant i m’agrada. Són veïns de la zona. Però també m’agrada recordar alguna de les tardes que, veïna jo també fa molts anys de la zona, havia voltat pels antics Encants, i trobava alguna ‘joia’ inesperada en forma de llibre, de got de vidre antic o de tassa de porcellana art déco… Potser el vaig veure un dia, el teu pare, també m’agrada pensar que podria ser.