El Núvol es fa gran

Avui aprofitem aquest espai de llibertat que és l’speaker’s corner per passar el micro a dues veus indignades, els poetes Carles Camps Mundó i Josep M. Fulquet. És un privilegi per a Núvol poder publicar textos d’aquests homenots, que parlen clar com l’aigua. Tots dos tenen en comú que ja són grans i no tenen res a perdre. Vull dir que no estan per orgues i les deixen anar sense embuts. En un país ric i normal, aquests dues plomes tindrien tribuna fixa en un diari. De fet, n’han tingut, però ara es troben que el diari on solien publicar els articles ha marejat la perdiu amb excuses dilatòries sense declinar obrtament la publicació. Resultat: no es pot afirmar que aquests dos articles hagin estat vetats, sinó que han quedat relegats en una mena de llimb d’indefinició fins que els mateixos autors han decidit recuperar-los veient que l’actualitat que tenien quan els van escriure s’ha esbravat una mica.

L’article de Carles Camps Mundó, Sant tornem-hi, és una resposta a les declaracions de Carles Duarte, director del CoNCA, que va fer aixecar més d’una cella durant la letàrgia del mes d’agost. L’article de Josep M. Fulquet, #novullfestivalsdepoesia, és una reacció irada contra la concepció actual del Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que es va celebrar a la primavera a Barcelona. Fixeu-vos si en fa, de temps. La dilació pot ser una forma velada de censura.

I per què els publiquem? Primer de tot perquè aquests dos grans poetes són un luxe al qual no podem renunciar. Potser sí que els articles han perdut momentum, però segons el nostre parer conserven ben fresca la ràbia i la indignació. I els estenem avui a l’speaker’s corner perquè els arguments que plantegen són plenament vigents i han de ser ventilats. Us diré també fins i tot que no he d’estar necessàriament d’acord amb tot el que sostenen, però sí ben seduït per la forma, i sobretot preocupat que aquests exercicis de sensatesa quedin als llimbs. Els publiquem, en definitiva, perquè Núvol ha de ser un espai de llibertat per a aquells que ja no poden publicar certes coses als diaris, cada dia més escanyats per la publicitat de les institucions i les grans empreses.

Amb l’entrada de Carles Camps Mundó i Josep M. Fulquet, el Núvol es fa gran. En tots els sentits, perquè guanyem edat amb la seva experiència. Tant l’un com l’altre escriuen amb la mateixa llibertat del jove que encara no s’ha agafat a cap mamella, però amb el pòsit de seny que donen els anys. Entre la jovenalla inconscient i aquests dos ‘iaios repatanis’ (en expressió del mateix Fulquet), hi ha un ampli espectre de gent que s’ha fet gran, és a dir covarda, i que van fent la viu-viu amb el cul llogat.

Núvol, per tant, és un espai obert a la dissidència, però no pot ser el refugi de ressentits, ni una escletxa perquè s’hi enquistin les capelletes. El dia que tots plegats siguem només una capelleta estarem acabats.

Gràcies a tots vosaltres, que contribuïu a fer créixer la comunitat de Núvol amb els vostres articles i visites, hem tancat el mes de setembre amb 25.000 usuaris únics mensuals. El núvol es fa gran, també en aquest sentit.

@puigtobella