El nou director del Lliure és un home

18.01.2019

Aquest migdia el ple del Patronat ha nomenat Juan Carlos Martel Bayod com a nou director artístic del Teatre Lliure. L’aprovació s’ha fet per majoria absoluta, a proposta de la Junta de Govern, que ha escollit un dels dos candidats seleccionats per la Comissió de Valoració, formada pels experts Marta Angelat, Francesc Casadesús, Magda Puyo i Claire Verlet, a més de Ramon Gomis (President de la Fundació) i Guillem-Jordi Graells (patró). Un total d’onze candidatures es van presentar al concurs, de caràcter internacional, que es va obrir després de la dimissió de Lluís Pasqual, el passat mes de setembre.

Qui és Juan Carlos Martel Bayod? Format en Economia i Art Dramàtic, el director va néixer a Barcelona el 1976, l’any de la fundació del Teatre Lliure. Ha completat la seva formació amb estades a Pisa, Londres, Buenos Aires i Nova York, i la seva carrera està lligada a la Sala Beckett, on va realitzar cursos amb José Sanchis Sinisterra i Martin Crimp (de qui va dirigir Atemptats contra la seva vida), i a noms com els de Carme Portaceli, Calixto Bieito i, sobretot, Lluís Pasqual, a qui Martel ha fet d’ajudant de direcció en diverses ocasions. De fet, Martel va ser membre de l’equip de directors del Teatre Lliure del 2015 al 2017, i va treballar amb Pasqual al Teatre Arriaga de Bilbao i al Piccolo de Milà. Els darrers muntatges que hem pogut veure de Martel són Joc de miralls, L’inframón, Revolta de bruixes, Moby Dick. Un viatge pel teatre, Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner, tots al Lliure, o Una Ilíada, al Temporada Alta i a la Biblioteca de Catalunya.

“El pròxim director del Lliure ha de ser una dona, i ha de ser jove”, deien alguns. Servidor sempre va afirmar que el concurs l’havia de guanyar el millor candidat, independentment del seu gènere. Que el Patronat ha volgut jugar sobre segur? Sí. Que val més boig conegut que savi per conèixer? I tant. Que aquesta aposta conservadora ha sigut una oportunitat perduda? Crec que també. Fa pocs dies, la Laura Serra parlava al diari Ara sobre els relleus que hem vist en el món de la cultura durant el 2018 i sobre els que han de tenir lloc aquest 2019. En qüestió de mesos hem vist com, per primer cop a la història, les dones es posaven al capdavant d’institucions com ara el CCCB (Judit Carrera), l’Institut Ramon Llull (Iolanda Batallé) o FiraTàrrega (Anna Giribet). Al Gran Teatre del Liceu, en canvi, tothom ja sabia que Víctor García de Gomar seria nomenat el nou director artístic, i fins i tot La Vanguardia en va avançar el nom abans del seu nomenament. Aquí apareixen les grans preguntes. Per a què serveixen els concursos públics? I, sobretot: qui decideix els jurats? Les bases del concurs del Teatre Lliure eren prou vagues i poc exigents com per acollir candidatures molt variades, tant en el fons com en la forma. Des de direccions col·legiades de col·lectius d’artistes fins a noms més o menys consolidats del món del teatre català. El Lliure hauria pogut ser una altra institució capdavantera, i haver apostat per un canvi, però ha decidit jugar sobre segur. Tot molt respectable, això sí. Però cal dir que la professió teatral ha rebut el nomenament de forma freda. Prudent. Ja se sap que no es pot criticar aquell que demà potser t’ofereix feina.

La comissió de valoració ha considerat el projecte de Martel Bayod com el més adient i adequat, “atès que proposa tot un seguit de mesures d’organització interna i remodelació del funcionament que, en bona part, coincideixen amb el procés de reforma ja iniciat per la Fundació amb la revisió dels estatuts i que podran acomodar-se a les propostes del nou director”. Aquestes paraules desprenen certa sensació de Transició, d’etapa de relleu que prefigura quelcom que ha de venir després. Pel que fa a la proposta artística del director, s’ha valorat la seva “voluntat integradora i d’obertura, i en diverses línies, amb la incorporació de noves generacions de creadors que satisfan les necessitats d’aquesta nova etapa”. És massa d’hora, evidentment, per criticar o deixar de criticar un projecte que acaba de resultar guanyador i que no coneixem. Aviat es farà una roda de premsa de presentació del nou director. Tothom té moltes ganes de criticar el Teatre Lliure. I això és ben normal. A tothom li agrada criticar el TNC, el MNAC, el MACBA o l’Arts Santa Mònica. Perquè els paguem entre tots, en primer lloc, i perquè les institucions culturals públiques ens pertanyen a tots i totes, en tots els sentits.

Juan Carlos Martel Bayod, un dels deixebles de Lluís Pasqual, és el nou director del Teatre Lliure. Per tal d’escriure aquest article, m’he sorprès a mi mateix amb això que servidor de vostès va escriure, ara fa dos anys, a la meva crítica de Moby Dick. Un viatge pel teatre: “És força significatiu que la primera directora de la història del Teatre Lliure sigui Andrea Ros, que aquí substitueix a Lluís Pasqual (a la ficció i durant una hora, no fos cas)”. Aquell espectacle, protagonitzat per la Kompanyia Lliure, estava dirigit per Juan Carlos Martel Bayod. Seguirem informant.