El nen de Camós. Lliçó d’intempèrie

2.01.2016

La nit de Cap d’Any un nen de quasi tres anys es va perdre en una zona boscana del Pla de l’Estany. Som molts els que sense conèixer aquesta criatura hem passat unes hores amb l’ai al cor. Els seus pares acabaven d’arribar a la casa rural de Camós i mentre descarregaven el cotxe el seu fill petit va sortir a estirar les cames i va desaparèixer.

foc

Jo vaig passar la nit de Cap d’Any pensant en els seus pares, abraçat a la meva filla de quasi tres anys, que dormia dolçament al meu costat. Una vegada vaig perdre la nena entre la multitud, i els minuts que vaig trigar a recuperar-la se’m van fer eterns. No em puc imaginar com devien patir els pares del Jordi (quin nom més discret i poc pretensiós) durant les vint hores que va estar extraviat.

Què devia fer el petit Jordi tota una nit al bosc? No devia plorar gaire, perquè els que el van estar buscant dins i fora de la casa, no el van sentir. Quin record tindrà d’aquesta nit, que ha estat horrible per als seus pares i qui sap si també per a ell? No en conservarà una memòria conscent, ni ho podrà explicar als seus pares. No hi ha res més enigmàtic i imprevisible i sorprenent que un nen de tres anys. Misteri.

Bombers, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil i voluntaris han fet un desplegament extraordinari per trobar el nen, però el petit Jordi no s’ha deixat veure fins aquest matí, més d’un quilòmetre lluny de la casa rural on s’hostatjaven els seus pares. I l’han trobat un pare i un fill que no l’estaven buscant, però que en veure un nen de tres anys abandonat al costat d’una font, han avisat a la policia.

Aquesta història ens parla de l’autonomia d’un nen de tres anys, capaç de passar tota una nit a la intempèrie. Justament la nit en què ens comportem de la manera més gregària, un nen la passa al ras en la més tremenda solitud. L’incident de Camós és inquietant perquè malgrat tots els mitjans, aeris i terrestres, que s’han desplegat per recuperar l’infant, la recompensa de trobar-la ha estat per a uns passavolants que no el buscaven. I que per més que ens esmercem a lluitar col·lectivament contra qualsevol repte o adversitat, sovint al final és la pura providència (o una casualitat, si sou ateus), la que ens salva.

Si el petit Jordi no hagués sobreviscut tota una nit al bosc, ara estaríem parlant d’una tragèdia. El desenllaç estrany i feliç d’aquesta història, en canvi, té un aire de faula. D’una tragèdia no se’n desprèn cap bona lliçó. Una faula, en canvi, amb tot el seu misteri, sempre ens ensenya alguna cosa.

No sé si aquesta faula de Camós ens pot dir res ara que encetem un nou any i el país (i el món sencer, assotat per guerres i tempestes) sembla que s’hagi perdut, com aquest nen, enmig del bosc de la perplexitat. Potser no som en un atzucac, com hem cregut. Potser al final no ens salvarà qui pensàvem que ens havia de salvar. Potser encara hem de passar una altra nit al ras i aprendre la lliçó de la intempèrie.

També pot ser que la història del Jordi no vulgui dir res. Simplement que comencem el 2016 una mica bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. La realitat és la que és, però és la nostra interpretació de la realitat allò que la fa substancial, simbòlica. El petit Jordi ens va tenir amb l’ai al cor, aquesta nit de Cap d’Any que hem decidit que ha de ser significativa. M’agrada la lectura que n’has fet, diàfana i positiva.
    Potser sempre som aquest nen perdut, que a vegades sobreviu i a vegades no. És de la vida, però, que en podem extreure lliçó per a la vida. Com que la imaginació la hi posem nosaltres, un Jordi petit, de pocs anys, es perd en el bosc de Catalunya, que és on som ara mateix. Que podem sobreviure és un fet, i que la nostra innocència s’ha esvaït un bon tros, també… Però la vida mai no va enrere ni s’atura.
    Que als petits Jordis els Reis els siguin benèvols!