El mussol astut

20.10.2013

Conte adaptat del Camerun

Vet aquí que una vegada, hi havia un mussol que va néixer no només amb dues ales, com la resta de les aus, sinó també amb dents, com altres animals. Durant diversos anys, va treure molt profit d’aquesta manera de ser tan particular.

Il·lustració Olga Olveira

De fet, quan les aus organitzaven una festa i es repartien el menjar, el mussol tenia dret a la seva part. Si els altres animals es reunien, el mussol s’hi posava entre els primers i també se’n duia la seva porció d’aliment. En canvi, quan es produïa algun cas de desgràcia, el mussol no es presentava ni en un camp ni en cap altre. Tant les aus com altres animals van acaba adonant-se de les freqüents absències del mussol i van començar a sospitar-ne. És un dels nostres o no?, es demanaven en un i altre camp.

Un dia, l’estruç, rei de les aus i el lleó, el rei d’altres animals, van decidir aclarir la condició del mussol. L’estruç va convocar una reunió de tots els animals amb ales, sense cap excepció. El mussol se’n va assabentar i com que sabia que no hi hauria menjar, no hi va anar. Va posar-hi d’excusa que se sentiria com un intrús entre tots aquells animals sense dents. Aquest comentari va arribar a orelles de l’estruç que, sense demora, en va informar al lleó. Aquest, al seu torn, va convocar una reunió de tots els animals amb dents, sense excepció. El mussol, tot i que estava informat, no s’hi va presentar perquè sabia que no era per menjar. Va posar-hi de pretext que se sentiria estrany entre tots aquells animals sense ales i amb quatre potes. Aìxò va arribar a orelles del lleó. Aleshores els dos reis van decidir excloure el mussol de les seves respectives races i cadascú va esperar el moment adequat.

Pocs dies després, va haver-hi una festa a la comunitat de les aus i es va repartir el menjar. Quan el mussol s’hi va presentar, l’estruç, per part seva, li va demanar que obrís la boca. Ho va fer i va deixar veure la bella dentadura blanca. El rei de les aus li va dir: “mira la meva: no en té, de dents, ningú de la meva raça no en té. Malgrat que sí que tens ales, no ets un dels nostres. Serà millor que te’n vagis amb els animals que tenen dents.” I el mussol se’n va anar molt decebut.

Van passar uns dies i el lleó va convocar a tots els animals amb dents per a la tradicional distribució del menjar. Com sempre, el mussol va arribar-hi entre els primers. El lleó va demanar que els animals s’asseguessin per famílies i ell no va saber amb qui asseure’s. Aleshores, el rei li va dir: “malgrat que tens dents, veus que no hi ha cap familiar teu aquí? Així que no ets un dels nostres. Serà millor que te’n vagis amb les aus, que tenen ales com tu.

Així va acabar la comèdia del mussol, que se’n va anar desemparat i solitari.

 

Blog d’Olga Olveira

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. ME ENCANTAN ELS
    MUSSOLS SON NOCTURNOS POR SU AVILITAT ESPECIA ESTE COMENTARIO VA PARA TODOS VOSOTROS FANS MIOS OS QUIERO MUCHO SI QUEREIS FIRMAS BAIS A MI CASA